Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Sant Andreu de Cal Pallot
Església
Església romànica (s XII) del municipi de Puig-reig (Berguedà), vora la masia de cal Pallot, a la dreta de la riera de Merlès.
Té notables restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà
Santa Maria de Vila-seca
Església
Antiga església del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), esmentada al s XV.
Santa Fe de Quer
Església
Església del municipi de Bagà (Berguedà), enlairada a la dreta del Bastareny, al vessant oriental del coll de Turbians.
Santa Eugènia de Solls
Església
Església del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), al N del terme, al límit amb el de la Pobla de Lillet, a la capçalera del torrent de Solls, esmentada ja al s XIV.
Santa Creu de Montclar
Església
Església romànica del municipi de Montclar (Berguedà), vora la masia de Santa Creu, al NW del terme.
Santa Coloma de Can Cabra
Església
Església romànica, annexa a la masia de can Cabra, a la parròquia de Llinars de l’Aiguadora, dins el municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a l’W del terme.
Sant Amanç de Pedrós
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), al S del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat).
La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d’Oristà al s XIV s’uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós No té culte des del 1936 És un petit edifici romànic del s XII
Santa Magdalena de Soriguera
Església
Antiga església, desapareguda, del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà).
Santa Magdalena de Malosa
Església
Antiga església del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), esmentada al s XV.
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…