Resultats de la cerca

És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys…

Domina el poble el castell de Montalbà , arruïnat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020, que el comte Bernat I de Besalú donà a la seva muller Toda Passà als vescomtes de Castellnou i en foren feudataris els Serrallonga-Cabrenys El 1313 Beatriu de Serrallonga, vescomtessa de Rocabertí, filla de Bernat Hug de Serrallonga, prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca, i dos segles més tard Montdony era encara dels Rocabertí El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d’un culte probablement d’origen pagà hom pujava en processó el 3 de maig pel camí dels Evangelis, que partia…

Damunt el poble hi ha l’antic priorat de Marcèvol , dedicat a santa Maria el 1128 el bisbe d’Elna donà l’església de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona Vers el 1370 hom fortificà amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus El 1381 li fou unit l’hospital d’Illa Era en plena decadència a mitjan s XV, i s’uní, successivament, a Santa Maria la Real de Perpinyà 1466 i a la comunitat de preveres de Vinçà 1476 En aquest temps foren refetes les…

És dominat per les restes del castell de Palaldà Formà un municipi independent fins a mitjan s XX

Possiblement la seva situació es pot identificar amb el lloc dit antigament Pera o Sant Julià de Pera És un edifici romànic d’una nau, capçada per un absis semicircular, i és ornamentada exteriorment amb lesenes i arcuacions llombardes

És un edifici romànic, construït el 1053 i reformat el 1213 Conserva uns interessants capitells als arcs de comunicació entre les dues naus Fou parroquial d’Eus fins que al s XVIII fou construïda la nova església al cim del poble