Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Vilarestau
Església
Antiga demarcació i església sufragània del municipi de Centelles (Osona), situada al pla de la Garga, a 673 m alt., entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.
Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església edificada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles Fou abandonada al principi del segle actual, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà De la primitiva resten importants ruïnes
el Soler Lladrús
Caseria
Església
Caseria i església del municipi de Calaf (Anoia), al S de la vila.
Secanella
Caseria
Església
Caseria i església (Sant Cristòfol) del municipi de Veciana (Anoia), dins el terme de la parròquia de Sant Salvador de Miralles, a la vall d’uns dels afluents de la Riera Gran.
L’antic mas Secanella i l’església són esmentats ja el 1330
Savassona
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0061170_FOTOTECA103622.jpg)
El castell de Savassona, dibuix de Jaume Pahissa
© Fototeca.cat
Castell
Església
Antiga demarcació parroquial del terme de Tavèrnoles (Osona), al NE del cap del municipi, centrat per l’antic castell i l’església parroquial de Sant Pere.
L’antic terme del castell comprenia tot l’actual municipi de Tavèrnoles i més tard els de Tavertet i part del de Vilanova de Sau El castell, a 611 m alt, estratègicament situat, fou renovat als segles XVII i XIX i és encara habitat Existia el 890 i estigué sota l’alt domini dels vescomtes d’Osona, però regit per una família de cavallers, els Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona L’antiga parròquia de Sant Pere, sufragània de la de Tavèrnoles des del segle XV, és als peus del castell i fou reedificada el 1060 es conserva íntegre l’edifici romànic En un puig enfront…
Sant Pere de Pierola
![](/sites/default/files/media/FOTO2/sant_pere_Pierola.jpg)
Vista de l'església de Sant Pere de Pierola
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església parroquial, arruïnada, del municipi dels Hostalets de Pierola (Anoia).
Sant Julià de Cabrera
![](/sites/default/files/media/FOTO/StJuliadeCabrera_CIC_20091204_07734.jpg)
Vista exterior de l’església romànica de Sant Julià de Cabrera
© C.I.C. - Moià
Església
Església parroquial que centra i dóna nom al disseminat de Sant Julià de Cabrera, dins el municipi de Santa Maria de Corcó (Osona).
Situada en el Prat de Sant Julià, fou construïda vers el 1079 És un edifici romànic d’una nau amb transsepte i tres absis, que fou molt damnificat pel terratrèmol del 1427, que en féu caure la volta i un absidiol L’edificació fou modificada i restaurada el 1567
Sant Ponç
Església
Església del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), coneguda des del 1050 com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta.
Santa Maria de la Roqueta de Fiol
Església
Església del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia) situada prop del castell de la Roqueta.
Petit edifici romànic tardà d’una nau i absis rodó a l’interior i poligonal a l’exterior, fou modificat en època gòtica Conserva diversos elements esculpits destacables Els Cervelló la feren alçar al segle XII, a prop, però ja fora del castell, com a parròquia dels seus vassalls Fou parròquia independent entre els segles XII i XIV i després sufragània de la de Fiol
Sant Pere
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Pere_de_Masquefa.jpg)
Vista de l'església de Sant Pere de Masquefa
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església situada en una petit turó a uns 500 m al N del poble de Masquefa (Anoia).
Romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona A l'esplanada, hi havia les restes del castell
Sant Martí del Brull
![](/sites/default/files/media/FOTO3/sant_marti_Brull.jpg)
Església de Sant Martí del Brull (Osona)
© C.I.C - Moià
Església
Església parroquial situada prop de les restes del castell del Brull, per sobre del nucli del Brull (Osona).
L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del segle XII, que…