Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Santa Creu de Creixà
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església i antic terme del municipi de Piera (Anoia), al sector oriental del terme, vers Masquefa.
L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII
la Sala
Església
Església i masia, del municipi de Sant Mateu de Bages, al NE del terme (600 m alt.).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del s XII
el Rapte
Església
Església de la ciutat de Manresa aixecada en el solar de l’antic hospital i capella de Santa Llúcia, al lloc on segons tradició Ignasi de Loiola, el 1522, en tornar de Montserrat, tingué un rapte místic que durà vuit dies.
S'hi aixecà una primera capella al principi del s XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l’actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi
Santa Margarida de Claramunt
Església
Església del castell de Claramunt, al municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia).
Fou bastida després del 1463, quan el primitiu castell i església inicialment de Santa Maria, amb tres naus i tres absis, les restes dela qual encara es conserven foren destruïts Fou, com l’anterior, parroquial del lloc fins el 1603 S'hi celebra un aplec el primer de maig
Santa Magdalena de l’Estela
Església
Església del municipi de Piera (Anoia), situada al nord de la vila, prop del mas Martí.
Existia ja el 1285 com a capella ermitana Fou reconstruïda el 1596, i de nou es trobava ruïnosa i abandonada el 1872
Galí
Església
Antiga quadra i església del municipi dels Prats de Rei (Anoia), a l’W de la vila.
A mitjan s XIX formava part del municipi de Solanelles
Guals
Església
Masia i església (Sant Jaume de Guals) del municipi de Cardona (Bages), prop del límit amb Sant Mateu de Bages.