Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Vilarestau
Església
Antiga demarcació i església sufragània del municipi de Centelles (Osona), situada al pla de la Garga, a 673 m alt., entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.
Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església edificada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles Fou abandonada al principi del segle actual, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà De la primitiva resten importants ruïnes
Sobregrau
Església
Masia i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), construïda en un planell graonat de la muntanya de Sant Sadurní.
Les primeres notícies que hom té són del 1200 El casal fou transformat al s XIX amb caire més de caserna que de masia Els seus amos es cognomenen Comalrena de Sobregrau
Sant Vicenç del Bosc
Església
Antiga església parroquial, arruïnada, del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant septentrional de la serra de Collserola, sota el Tibidabo.
Al s X exercia funcions parroquials, i al s XIV és esmentada ja amb el nom de Sant Vicenç del Bosc
Santa Maria de Gausac
© Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac (o vall de riera de Sant Medir
), on era venerada la Mare de Déu del Bosc; l’església fou coneguda amb aquest nom en perdre la parroquialitat; actualment és anomenada de Sant Adjutori
.
Savassona
© Fototeca.cat
Castell
Església
Antiga demarcació parroquial del terme de Tavèrnoles (Osona), al NE del cap del municipi, centrat per l’antic castell i l’església parroquial de Sant Pere.
L’antic terme del castell comprenia tot l’actual municipi de Tavèrnoles i més tard els de Tavertet i part del de Vilanova de Sau El castell, a 611 m alt, estratègicament situat, fou renovat als segles XVII i XIX i és encara habitat Existia el 890 i estigué sota l’alt domini dels vescomtes d’Osona, però regit per una família de cavallers, els Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona L’antiga parròquia de Sant Pere, sufragània de la de Tavèrnoles des del segle XV, és als peus del castell i fou reedificada el 1060 es conserva íntegre l’edifici romànic En un puig enfront…
Sant Julià de Cabrera
© C.I.C. - Moià
Església
Església parroquial que centra i dóna nom al disseminat de Sant Julià de Cabrera, dins el municipi de Santa Maria de Corcó (Osona).
Situada en el Prat de Sant Julià, fou construïda vers el 1079 És un edifici romànic d’una nau amb transsepte i tres absis, que fou molt damnificat pel terratrèmol del 1427, que en féu caure la volta i un absidiol L’edificació fou modificada i restaurada el 1567
Sant Ponç
Església
Església del municipi de Sant Sadurní d’Osormort (Osona), coneguda des del 1050 com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta.
Sant Martí del Brull
© C.I.C - Moià
Església
Església parroquial situada prop de les restes del castell del Brull, per sobre del nucli del Brull (Osona).
L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra del…
Sant Quintí
Església
Església romànica del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental), vora can Pedrerol de Baix, a l’esquerra del Llobregat.
Sant Pere el Puig
Església
Església de la parròquia del municipi de Sora (Osona), situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga.
Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n'ha caigut la volta Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867