Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Sant Pere de Romaní
Església
Església del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), en un pujol prop de la població, al costat d’una torre militar de senyals.
Existia ja el 1001 i pertanyia a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda L’edificació es romànica s XII, modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956
Sant Llogari de Castellet
Masia de la Sala de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol
© C.I.C -Moià
Església
Antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Moianès), proper a la masia de la Sala, a l’W del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda).
Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià
Sant Joan
Església
Església romànica del municipi de Cervelló (Baix Llobregat), al centre del pla de Sant Joan, a l’esquerra de la confluència de la riera de la Palma amb la de Cervelló.
Sant Jaume
Església
Caseria
Església i caseria del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d’Olesa i d’Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s’uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d’Ustrell.
Sant Hilari d’Abrera
Església
Església preromànica del municipi d’Abrera (Baix Llobregat), al NE del poble, a la vora dreta del Llobregat.
Alguns elements, com uns capitells figurats, poden ésser del s X
Sant Andreu de Clarà
Exterior de l’església de Sant Andreu de Clarà (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Moià (Moianès), damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, juntament amb el castell de Clarà.
La capella té l’absis romànic i fou en part renovada el 1870 pel notari Joaquim Otzet i Corominas, hereu del veí Mas Corominas, que és enterrat en la seva cripta Interior de l’església de Sant Andreu de Clarà Moià © CIC - Moià
Rodors
Vista del sector de Rodors (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga parròquia del municipi de Moià (Moianès), al NW del terme, centrada per l’església de Sant Feliu de Rodors, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt.), a la capçalera de la riera de Malrubí..
Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i…
el Puig d’Esparreguera
Església
Església, romànica, de Santa Maria del Puig i antiga parròquia del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), al N de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.
Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat
la Grossa
Vista de la masia la Grossa (Calders)
© C.I.C.-Moià
Església
Masia i església del municipi de Calders (Moianès), en un serrat que domina les valls de Marfà i de Malrubí, vora la carretera de Moià a Manresa, on hi ha l’hostal de la Grossa, ja en terme d’Avinyó.
Sant Pere de Ferrerons
Aspecte de l’església de Sant Pere de Ferrerons (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Església situada en una elevació (926 m.) al NE de Moià (Moianès), dins del veïnat de Ferrerons.
Una pista forestal, que va a Montjoia i a Moià des del trencall del Mas la Granoia, permet d’accedir-hi L’església existia el 939, quan fou unida temporalment a Moià, però era parròquia independent ja el 1063 El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta L’edifici actual fou construït el 1763, aprofitant part dels antics murs romànics i la torre campanar, que és bàsicament una edificació de la fi de l’època romànica L’església ha estat transformada diferents vegades Forma un petit barri amb la rectoria i el Can Nespler Formà una quadra, amb règim propi,…