Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
San Baudel de Berlanga
Església
Església mossàrab dels segles X-XI, a 8 km de Berlanga (Castella i Lleó).
Té planta gairebé quadrada amb una columna central, de la qual arrenquen arcs de ferradura que sostenen la volta, una tribuna, als peus, i una capella adossada a la capçalera Bona part de la seva decoració pictòrica romànica es manté in situ i la resta es conserva al Museo del Prado de Madrid i als EUA
San Miguel de Escalada
Església
Església situada al municipi de Gradelfes, a la província de Lleó, una de les més representatives de l’art mossàrab (segle X).
És de tipus basilical, amb tres naus, els arcs de les quals són de ferradura, i tres absis que, com el creuer —amb iconòstasi—, no es noten a l’exterior Té un pòrtic lateral format per dotze arcs de ferradura, amb columnes i capitells aprofitats d’altres edificis visigòtics, asturians, etc
Sant Sadurní de Gallifa
Església
Església romànica situada al puig de Sant Sadurní de Gallifa (951 m), que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants N de la vall, continuació vers l’W dels cingles de Bertí.
Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa A l’església, renovada al segle XI, s’establí el segle XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada Pertany a la masia de Sobregrau
Sobregrau
Església
Masia i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), construïda en un planell graonat de la muntanya de Sant Sadurní.
Les primeres notícies que hom té són del 1200 El casal fou transformat al segle XIX amb caire més de caserna que de masia Els seus amos es cognomenen Comalrena de Sobregrau
Sant Feliuet de Vilamilans

Celebració de l’aplec de Pasqua a Sant Feliuet de Vilamilans (Sant Quirze del Vallès)
© Lluís Prats
Església
Antiga església del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), situada a l’W del poble.
Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una villa dins les propietats de Sant Cugat És un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina L’absis major té planta semicircular a l’interior Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu Més tard es cobrí amb volta El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és…
Sant Pere d’Octavià
Església
Antiga església parroquial de la vila de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població.
Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris…
Sant Quintí
Església
Església romànica del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental), vora can Pedrerol de Baix, a l’esquerra del Llobregat.
la Tosquilla
Església
Caseria
Església i caseria del municipi de Graus (Ribagorça), fins el 1969 de Jusseu.
Sant Martí de Bosquerons
Església
Església, desapareguda, de l’antiga quadra de Canals (Vallès Occidental).
el Grau
Església
Església romànica, situada al SE del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), en un pujol a l’aiguabarreig de la riera de Sant Sebastià i el torrent de les Elies.
Aquesta església és documentada per primera vegada l’any 1227, tot i que ha sofert nombroses restauracions