Resultats de la cerca

Fou erigida a mitjan s XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304 La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat

El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral El canonge prior hi residia Subsisteix encara, bé que renovada

L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat

Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses

Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…

Havia estat lloc de moriscs

Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó

De la fi del s VII, és una de les obres més representatives de l’art visigòtic Té tres naus, creuer i absis rectangular És molt important la part escultòrica, amb capitells historiats Daniel a la fossa dels lleons, sacrifici d’Isaac, etc i decoració vegetal que recorda teixits bizantins i sassànides El 1930 fou traslladada al lloc on és actualment, en ésser cobert l’antic emplaçament per una presa

És de tipus basilical, amb tres naus, els arcs de les quals són de ferradura, i tres absis que, com el creuer —amb iconòstasi—, no es noten a l’exterior Té un pòrtic lateral format per dotze arcs de ferradura, amb columnes i capitells aprofitats d’altres edificis visigòtics, asturians, etc