Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
el Seguró
Església
Caseria
Caseria i església del municipi d’Alcoleja (Comtat), al límit amb el de Sella (Marina Baixa), al S del municipi, al port del Seguró (1 027 m), que comunica el Comtat i la Marina Alta, entre la serra d’Aitana (1 558 m) i el pla del Cirer (1 118 m).
Santa Cristina
Església
Església del municipi de Corçà (Baix Empordà), situada a l’esquerra del Rissec.
És un notable exemplar romànic que fins al principi del segle XX conservava un retaule anònim del segle XV amb escenes de la vida de la santa actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona Situada a uns 500 m del nucli de Corçà, donà nom al barri o veïnat de Santa Cristina integrat en aquesta població
Sant Cebrià de Lledó
Església parroquial de Sant Cebrià de Lledó
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Antiga església parroquial del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles, als vessants NW del puig d’Arques, al sector de les Gavarres.
És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal El lloc formà part de la baronia de Cruïlles
Sant Amanç
Església
Veïnat
Veïnat i antiga església del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situat a la capçalera de la vall i riera de Sant Amanç, als contraforts orientals de la serra de Sant Grau, la qual s’uneix, a la vila de Sant Feliu, amb la riera de les Comes. L'església, si bé ja existia abans del segle XIII, va ser va ser reconstruïda totalment el 1649.
Sant Joan de Bellcaire
Exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire
© JoMV
Església
Església del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…