Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Sant Llogari de Castellet
Masia de la Sala de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol
© C.I.C -Moià
Església
Antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Moianès), proper a la masia de la Sala, a l’W del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda).
Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià
Sant Joan del Mercat
Església
Església parroquial de València, d’origen gòtic (1368).
Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses
Sant Feliu de Xàtiva
Església
Església situada fora del recinte urbà de Xàtiva (Costera), aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis).
Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…
Sant Andreu de Clarà

Exterior de l’església de Sant Andreu de Clarà (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Moià (Moianès), damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, juntament amb el castell de Clarà.
La capella té l’absis romànic i fou en part renovada el 1870 pel notari Joaquim Otzet i Corominas, hereu del veí Mas Corominas, que és enterrat en la seva cripta Interior de l’església de Sant Andreu de Clarà Moià © CIC - Moià
Santa Caterina

Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
Penella
Església
Llogaret del municipi de Cocentaina (Comtat), al sud del municipi; hi ha l’església de Sant Tomàs.
Havia estat lloc de moriscs
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…
l’Albacar
Església
Coster septentrional del castell de Xàtiva (Costera) que uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.
Rodors

Vista del sector de Rodors (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga parròquia del municipi de Moià (Moianès), al NW del terme, centrada per l’església de Sant Feliu de Rodors, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt.), a la capçalera de la riera de Malrubí.
Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i…
la Grossa

Vista de la masia la Grossa (Calders)
© C.I.C.-Moià
Església
Masia, documentada a finals del segle XIV, del municipi de Calders (Moianès), en un serrat que domina les valls de Marfà i de Malrubí, vora la carretera de Moià a Manresa on hi ha també l’hostal de la Grossa, que pertany al terme d'Avinyó. Al costat del mas hi ha la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, construïda el 1843 segons consta a la llinda, que també queda fora del terme de Calders i pertany al terme d’Avinyó.