Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Seguró
Església
Caseria
Caseria i església del municipi d’Alcoleja (Comtat), al límit amb el de Sella (Marina Baixa), al S del municipi, al port del Seguró (1 027 m), que comunica el Comtat i la Marina Alta, entre la serra d’Aitana (1 558 m) i el pla del Cirer (1 118 m).
Santa Llúcia del Quer
Església
Església d’origen romànic del municipi de Prats de Lluçanès (Lluçanès), situada vora el castell del Quer.
Sant Pere de Serrallonga

Església de Sant Pere de Serrallonga
© Fototeca.cat
Església
Església rural, sufragània d’Alpens (Lluçanès), situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga.
Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia 2 famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837
Sant Vicenç del Castell de Lluçà

Sant Vicenç del Castell de Lluçà
Fototeca.cat
Església
Església romànica de Lluçà (Lluçanès), dalt d’un turó situat a prop del mas del Castell.
Té l’originalitat de ser una de les poques esglésies de planta circular que hi ha a Catalunya A l’est és capçada per un absis semicircular i al costat oest s’obre una porta de mig punt Dues finestres de doble esqueixada illuminen l’interior cobert amb una cúpula circular, mentre que l’absis té una volta de quart d’esfera El diferent tipus d’aparell constructiu, de carreus més grossos, visible a la part superior de la rotonda es pot interpretar com una represa de l’obra o potser pertany a una etapa constructiva diferent Recentment se n’ha restaurat la coberta i l’absis Com a parallels podem…
Sant Climent de la Riba
Església
Església i masia del municipi de Lluçà (Lluçanès), situades en un petit serrat al NW del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos