Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Sant Miquel d’Hortmoier
Sant Miquel d’Hortmoier
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) a la vall de Beget, a la riba esquerra, entre les serres de Bestracà i de Talaixà.
L’església de Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 977 Fou possessió de Cuixà, i al segle XIV formava una parròquia, però des del segl XVIII depenia ja de la d’Oix Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier
Sant Miquel del Mont
Església
Església del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al límit amb el de Riudaura,.
situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont , continuació vers l’E de la serra de puig Estela, des de l’antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya L’església havia estat parròquia consagrada el 958 i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya
Sant Miquel de la Torre
Sant Miquel de la Torre
Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant esquerre de la vall del Bac, al S del puig Sou, sota l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània.
Havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba L’església és d’origen romànic, amb campanar d’espadanya prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar
Sant Miquel de Coma-de-roure
Església
Església del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al NW de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma-de-roure.
És una edificació tardana s XVIII que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del s XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada
Sant Miquel de Cap-sa-roca
Església
Antiga església de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situada al NE de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat
Sant Miquel de Besalú
Església
Antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa), situada a la part de llevant de la població, sota les muralles.
Tenia com a contitular Sant Genís El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté l’església de Sant Vicenç Els canonges es traslladaren abans del 1080 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Miquel i Sant Genís, que no s’esmenta més des de mitjan s XII
mas de Sant Miquel
Església
Masia, església i antic terme del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al N d’Artedó, prop del torrent de Calabret, a 930 m alt..
La capella, d’origen romànic i refeta posteriorment, està adossada al mas Havia format part de l’antic terme de Cerc
Sant Miquel de les Masies
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del poble, al vessant d’un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.
D’origen romànic, consta d’una nau capçada per un bell absis amb arcuacions i bandes llombardes Al maig s’hi celebra un aplec, amb danses populars
Sant Martí del Corb
Sant Martí del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marboleny.
És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava en processó des de les Preses en temps de secada Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb
Sant Martí de Juïnyà
Església
Antiga església del poble de Juïnyà (Garrotxa), que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia