Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Bustins
Església
Masia i església (Sant Miquel) del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), al vessant de la serra de Finestres, a l’esquerra del torrent Mat.
Jonqueres
Església
Antiga església prioral (Santa Maria), actualment de Santa Magdalena, del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa).
Existia ja el 978 El 1245 era església prioral discutida entre la mitra de Girona i el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona Rosselló El 1691 és mencionada com a priorat secular
Sant Miquel de Monteia
Torrapipes (CC BY-SA 2.0)
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa).
És situada en un sector muntanyós i encinglerat, sota els vessants orientals del puig de la Calma 1050 m Esmentada ja el 1228 com a parròquia després esdevingué sufragània de la parròquia de Tortellà, és un edifici romànic del començament del segle XIII amb elements que demostren l’existència d’un altre d’anterior, probablement del segle XI, d’una nau, absis semicircular i campanar d’espadanya Prop seu hi ha la masia de Montella El lloc fou de la baronia de Sales
Sant Miquel de la Miana
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
el Sagrat Cor
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Sant Silvestre del Mor
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santa Maria de Bell-lloc
Església
Antiga església de la vila de Besalú (Garrotxa).
Esmentada ja el 998, extramurs, des del s XIII fou anomenada de Bell-lloc Fou derrocada al començament del s XIX i al seu solar hom bastí el casal Viader
Sant Cosme
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…