Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Sant Miquel d’Hortmoier
Sant Miquel d’Hortmoier
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) a la vall de Beget, a la riba esquerra, entre les serres de Bestracà i de Talaixà.
L’església de Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 977 Fou possessió de Cuixà, i al segle XIV formava una parròquia, però des del segle XVIII depenia ja de la d’Oix Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier
Sant Miquel del Mont
Església
Església del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al límit amb el de Riudaura.
Està situada al cim de la serra de Sant Miquel del Mont , continuació vers l’E de la serra de puig Estela, des de l’antic hostal de la Serrota fins a Sant Andreu del Coll, serra que separa les valls de Ridaura i de Bianya L’església havia estat parròquia consagrada el 958 i esdevingué després sufragània de la de Santa Margarida de Bianya
Sant Miquel de la Torre
Sant Miquel de la Torre
Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant esquerre de la vall del Bac, al S del puig Sou, sota l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres, de la qual és sufragània.
Havia estat possessió del monestir de SantPere de Besalú i abans havia estat coneguda per Vellanacorba o Sacorba L’església és d’origen romànic, amb campanar d’espadanya prop seu hi ha una antiga casa forta que fou possessió dels Desbac, senyors de Rocacorba, i dels Descatllar
Sant Miquel de Coma-de-roure
Església
Església del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al NW de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma-de-roure.
És una edificació tardana segle XVIII que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del segle XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada
Sant Miquel de Cap-sa-roca
Església
Antiga església de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situada al NE de la ciutat, a l’esquerra de la carretera de Girona a Besalú i Figueres.
Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dona nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat
Sant Martí del Corb
Sant Martí del Corb
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de les Preses (Garrotxa), als vessants de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marboleny.
És un petit edifici, amb un porxo i campanar d’espadanya, situat prop d’una font, on se celebren alguns aplecs i s’anava en processó des de les Preses en temps de secada Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb
Sant Martí de Juïnyà
Església
Antiga església del poble de Juïnyà (Garrotxa), que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia
Sant Grau d’Entreperes
Sant Grau d’Entreperes
Torrapipes (CC BY-SA 2.0)
Sant Genís i Sant Miquel de Besalú
Església
Església de Besalú (Garrotxa), situada a la part de llevant de la població, que es trobava sota el castell i els murs de la vila.
El 977 el bisbe i comte Miró hi fundà una canònica de clergues aquisgranesos, a la qual sotmeté també la propera església de Sant Vicenç Els canonges es traslladaren abans del 1031 a l’església de Santa Maria la Vella o de Capellada, antiga filial de Sant Genís, cosa que fou causa de l’abandonament de Sant Genís i Sant Miquel, que no s’esmenta més des de mitjan segle XII
Sant Feliu del Bac
Església
Església i antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a l’antic terme de la Vall del Bac, als vessants septentrionals de la serra de Malforat, dominant la riba esquerra del riu d’Oix.
Consagrada el 996, l’actual edifici és d’època romànica Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Porreres