Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sant Llorenç de Lleida
Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia
Sant Llorenç de Boada
Església
Antiga església romànica existent el 1088, construïda a l’antiga vil·la rural de Boada (962) del municipi de Vic (Osona), al SW de la ciutat.
Fou volada el 1939 Ha deixat nom al molí de Sant Llorenç i a la veïna horta de Sant Llorenç
Sant Llorenç del Mont
Església
Església romànica (s XII), del municipi d’Argelers (Rosselló), al S de la vila, antigament parroquial.
Sant Llorenç de Binixems
Església
Església del terme municipal d’Alaior (Menorca), antigament parròquia del sector de sa Tramuntana alaiorenca.
Fou erigida en el pariatge de Jaume II de Mallorca 1303 i tenia dins els seus límits la capella de Sant Salvador del Toro El 1565 la demarcació parroquial fou suprimida i annexada a Alaior, Maó i es Mercadal Un terratrèmol el 1654 destruí el temple, reedificat posteriorment i completat amb una porxada, suprimida en les modificacions del 1889
Sant Llorenç de sa Calobra
Església
Església del municipi d’Escorca (Mallorca), situada al N del terme, vora la costa, al coll de Sant Llorenç (250 m alt.), entre la mola de can Termes (461 m alt.) i els contraforts de la serra de Narius, dominant, a llevant, la vall de sa Calobra i, a ponent, la deTuent, antics llogarets als quals servia per als actes religiosos.
Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del s XIII
la Sanabra
Absis semicircular del santuari romànic de Sant Llorenç de la Sanabra
© Fototeca.cat
Antiga caseria
Masia
Església
Masia, església i antiga caseria del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), al S del terme, de la qual resta un mas i l’església de Santa Maria, d’una nau i absis semicircular.
Vantolra
Església
Masia i església (Sant Martí), antigament parroquial, del municipi de Navès (Solsonès), al N de Besora, entre les valls de la rasa d’Antigues i de la rasa de Vantolra (afluent, per l’esquerra, del Cardener, que neix al vessant meridional del coll d’Arques, a la serra de Busa, vora Guilanyà, i aflueix al seu col·lector aigua avall d’Olius).
El lloc és esmentat ja al s XI com a pertanyent a la canònica de Solsona l’església és romànica Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha l' hostal de Vantolra , prop del qual hi ha la petita església de Sant Pere, identificada com l’antiga cella o monestir de Sant Pere de Vantolra , que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys l’any 971, quan segurament ja no tenia comunitat
Sant Serni del Grau
Sant Serni del Grau (Guixers)
© Xavier Varela
Església
Església romànica del municipi de Guixers (Solsonès), que centrava el terme de Vilamantells.
Esmentada també el 1064, el comte Ermengol d’Urgell i la seva muller Adalberta la donaren aquest any al cenobi de Sant Llorenç Màrtir, prop de la villa novezana Els últims anys del segle XX es realitzaren obres de restauració a l’església, es recuperà el cabal de la font i s’installaren taules rústiques
Sant Esteve d’Olzinelles
Aspecte de l’església de Sant Esteve d’Olzinelles
© Alberto González Rovira
Església
Església parroquial que centra el poble d’Olzinelles, dins del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Conserva alguns elements de la construcció romànica i la façana actual és del 1786 és d’una nau, dues capelles laterals segle XVI i campanar d’espadanya convertit en torre Esmentada des del 1083 Vallis Ollofredis dins les terres dels Cabrera el lloc consta des del 978 sota la forma Elzinelles i depengué inicialment del monestir de Sant Cugat del Vallès fou unida des del 1421 a Sant Llorenç de Vilardell i les dues parròquies foren d’un sol rector