Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sant Miquel de les Masies
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del poble, al vessant d’un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.
D’origen romànic, consta d’una nau capçada per un bell absis amb arcuacions i bandes llombardes Al maig s’hi celebra un aplec, amb danses populars
Sant Jaume de Queralt

Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
la Móra

Primer pla de l’església de Sant Cebrià de la Mora (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situat al sector septentrional del pla de la Calma.
Edifici romànic del segle XII, d’una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina El 1722 es construí la nova portalada de ponent i vers el 1799 s'aixecà un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies És esmentada per primera vegada el 1099
Sant Martí Xic

Esglèsia de Sant Martí Xic, després de ser restaurada el 1984
© Fototeca.cat
Església
Nom donat a l’antiga església de Sant Martí de Voltregà
, romànica, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà 854 m alt Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al s XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà Es conserva sencera, però en estat ruïnós
Santa Creu de Palou
Església
Església sufragània de la parròquia de Mura (Bages), antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.
El temple, romànic s XI, avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès
l’Alfàs
Església
Zona de la foia de Castalla (Alcoià), al centre de la vall, entre el riu Verd i el seu afluent, el barranc d’Ibi, és compresa dins els termes municipals de Castalla i d’Ibi, en cada un dels quals dóna nom a una partida rural: l’Alfàs de Castalla (on es troba la caseria del mateix nom, anomenat també els Alfassos, amb l’església de Sant Joan Baptista, fundada el 1734) i l’Alfàs d’Ibi (que el 1842 comprenia 17 masies).