Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sant Pere Sacama
Ruïnes del castell i de la capella de Sant Pere Sacama
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), situada en una elevació, al NE del terme, prop del puig Ventós (594 m).
És l’antiga capella del castell de Sacama o de Cama , conegut des del 963 El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n'adquirí el domini total per compra el 1261 Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama , fusionada al segle següent amb Olesa Prop de la capella, edifici del s XI, hi ha la casa dels ermitans, avui en ruïnes, reedificada el 1637
Santa Creu de Palou
Església
Església sufragània de la parròquia de Mura (Bages), antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.
El temple, romànic s XI, avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès
Sant Daniel de Palou
Església
Antiga església del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), coneguda des del 1114 i anomenada també de Sant Andreu el 1331.
En romanen escasses ruïnes al puig de Sant Daniel i una capella moderna s XVIII dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell, situat prop d’aquest puig
Sant Pau Vell
Església
Antiga església del poble Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc, Anoia), situada al SE del coll de can Maçana, al costa del castell de la Guàrdia.
Documentada des del 973, existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada
Santa Maria de Remolins
Església
Antiga església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al SE de Valldarques.
Romànica, del començament del segle XII, és en ruïnes Era capçada a llevant per tres absis formant creuer a ponent s’alça encara un bonic campanar de torre amb una finestra geminada a cada cara
Sant Pere el Puig
Església
Església de la parròquia del municipi de Sora (Osona), situada sobre la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga.
Existia ja el 1120, època en què es devia fer l’actual edificació romànica, ara en ruïnes, pel fet que recentment n'ha caigut la volta Tenia cementiri i serví de sufragània fins el 1867
la Sala
Església
Església i masia, del municipi de Sant Mateu de Bages, al NE del terme (600 m alt.).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del s XII
Sant Martí Xic

Esglèsia de Sant Martí Xic, després de ser restaurada el 1984
© Fototeca.cat
Església
Nom donat a l’antiga església de Sant Martí de Voltregà
, romànica, del municipi de les Masies de Voltregà (Osona).
És situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà 854 m alt Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al s XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà Es conserva sencera, però en estat ruïnós
Sant Martí de Juïnyà
Església
Antiga església del poble de Juïnyà (Garrotxa), que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia
Sant Martí de la Plana
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada dalt la carena de la muntanya del Bosc de Sallent, al sector central del terme, entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent.
D’origen romànic, es troba en ruïnes En resta l’absis, ornamentat i amb arcuacions entre lesenes El campanar de torre, a ponent, té finestres geminades en dues parets i mostra unes insòlites obertures espitllerades En l’àmbit de la nau fou construïda una capella rectangular, que porta la data del 1856 en la llinda de la porta