Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
San Baudel de Berlanga
Església
Església mossàrab dels segles X-XI, a 8 km de Berlanga (Castella i Lleó).
Té planta gairebé quadrada amb una columna central, de la qual arrenquen arcs de ferradura que sostenen la volta, una tribuna, als peus, i una capella adossada a la capçalera Bona part de la seva decoració pictòrica romànica es manté in situ i la resta es conserva al Museo del Prado de Madrid i als EUA
Sant Sebastià

L’església de Sant Sebastià, al costat de Ca n’Aluart
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de Caldes de Malavella (Selva), datada entre els segles XV i XVI.
Sant Llogari de Castellet
Masia de la Sala de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol
© C.I.C -Moià
Església
Antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Moianès), proper a la masia de la Sala, a l’W del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda).
Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià
Santa Maria del Grauet

Santa Maria de la Maçana o del Grauet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana) del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), al S. del terme, que fou sufragània de Sant Martí de Maçana.
El llogaret del Grauet tenia tres cases als segles XV-XVIII
Santa Margarida de Molars
Església
Antic vilar i església del municipi del Voló (Rosselló), al SE del terme, a la serra de l’Albera.
L’església és un edifici romànic d’una nau segles XI-XII
Sant Miquel de la Cortada
Església
Església del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.
És una edificació romànica tardana segle XII o començament del XIII força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII
Sant Pau Vell
Església
Antiga església del poble Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc, Anoia), situada al SE del coll de can Maçana, al costa del castell de la Guàrdia.
Documentada des del 973, existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del segles XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada
Sant Miquel del Monestir

Vista de l’església de Sant Miquel del Monestir, a Sant Miquel de Lillet (Berguedà)
© Fototeca.cat
Església
Església romànica, abans dita Sant Miquel de Lillet, de planta rodona, situada a poca distància vers el S de l’antiga canònica de Santa Maria de Lillet, al municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà).
Esmentada des del 1195, és probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell
Sant Feliu de Vilac

Portal de l’església de Sant Feliu de Vilac
© Fototeca.cat
Església
Església romànica dels segles XII-XIII situada fora del nucli antic de la vila de Vilac (Viella), a l’extrem oest de la població.
L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a…
Santa Margarida de Cabagès

Santa Margarida de Cabagès
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vidrà (Osona), situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).
Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència segles XII-XIV tornà a supeditar-se a Vidrà La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878 Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975