Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
els Captivadors
Església
Llogaret situat al límit dels municipis de la Nucia i de l’Alfàs (Marina Baixa), amb predomini de població estrangera; té una església dedicada a sant Vicent Ferrer.
Sembla que en aquest indret, al s XVII, hom recollia els captius moriscs i els duia cap a Alger
Sant Miquel de Coma-de-roure
Església
Església del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al NW de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma-de-roure.
És una edificació tardana s XVIII que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del s XIII, amb el nom de Sant Miquel de Sarrugada
Sant Marc de Bassacs
Església
Església del municipi de Gironella (Berguedà), al SW del nucli dels Bassacs.
És una església del segle XIII, sobrealçada i abarrocada al segle XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d’un temple preromànic del segle X
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del s XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al s XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el…
Sant Cristòfol de Vinyoles

Vista general de l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí i prop un torrent que hi desguassa, al lloc avui dit Vinyoles per la masia que hi ha.
L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el…
Santa Eulària de Mallorca
Façana de l’església de Santa Eulària de Mallorca
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Palma (Mallorca), situada al centre de la Vila Alta.
Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les…
els Turers

Porta lateral i capçalera gòtica de Santa Maria dels Turers, a Banyoles
© Fototeca.cat
Església
Nom tradicional de l’església parroquial (Santa Maria dels Turers ) de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
Sembla que la primitiva església fou edificada a l’actual emplaçament pels monjos del veí monestir de Sant Esteve de Banyoles, a la segona meitat del segle X, per servir de parroquial als fidels residents entorn del monestir És documentada des del 1017 L’actual edifici gòtic fou edificat entre el 1270 i el 1333 vers el 1290 dirigia les obres Pere Torroella de Fluvià Entre el 1599 i el 1620 fou ampliada, a la part nord, amb una andana de capelles a manera de nau lateral i amb una nova nau, al S, el 1864 Un incendi destruí el 1910 el retaule major, el cor del monestir, que hi havia…
Sant Pau d’Ovarra

Sant Pau d’Ovarra
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra.
L’edifici L’església de Sant Pau d’Ovarra, situada fora del clos, completava el conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra La nau, única, té volta de canó, mentre que l’absis semicircular, cobert amb quart d’esfera, va precedit d’un profund arc presbiteral traduït a l’exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis La porta s’obre a la façana oest per mitjà d’un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació La corona un crismó trinitari amb l’alfa i l’omega En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’esqueixada simple, a diferència de…
Santa Maria de Cervelló
Església romànica de Santa Maria de Cervelló
© Fototeca.cat
Església
Antiga església del castell de Cervelló (Baix Llobregat), parroquial (dedicada primitivament a sant Esteve) del poble de Cervelló (Baix Llobregat), situada prop del castell, 1 km al S del poble.
L’edifici Construïda íntegrament amb pedra sorrenca de la muntanya on s’alça, l’església consta d’una nau coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada per dos arcs torals i coronada a l’est per un absis semicircular que té cinc nínxols rebaixats al gruix del mur A banda i banda del tram de nau que precedeix l’absis, s’hi obren dues capelles del segle XVI En aquest tram, la nau queda coberta per una cúpula construïda sobre trompes en forma de petxina, que a l’exterior es resol en un cimbori vuitavat Al costat de les capelles esmentades hi ha dues capelles més, construïdes al segle XVIII…
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…