Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
cometa dels Erculls
Coma
Coma del massís de Vaqueira, al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), al límit amb la Vall d’Aran.
És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llança
circ d’Envalira
Coma
Gran coma d’origen glacial dels Pirineus andorrans que constitueix una de les capçaleres de la Valira d’Orient.
Forma, amb el de Pessons, un circ compost, migpartit per un llindar lateral Conté un sol estany, i resta clos a llevant i xaloc pel port d'Envalira, els pics Blanc i Negre d’Envalira 2 816 m alt i el bony d’Envalira 2 645 m, i al nord pels relleus al peu dels quals hi ha el refugi d’Envalira Només a ponent resta badat cap al grau Roig, planell de 2 100-2 200 m alt, solcat per la Valira, procedent del circ de Pessons A causa de la seva altitud 2 200-2 400 m, roman despoblat Repartit entre la parròquia d’Encamp i el terreny de Concòrdia, conté bones pastures i és accessible des del Pas de la…
coma d’Ensagens
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), afluent, per l’esquerra de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre ( estanys d’Ensagens
, a 2 476 m) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2 865 m), el pic d’Ensagens
(2 824 m) i l’alt de Griu.
El riu d’Ensagens , després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera
els Engorgs
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya, dins la zona axial pirinenca, capçalera de la vall Tova, al terme de Meranges.
La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953
Cogomella
Coma
Coma de la vall Fosca (Pallars Jussà), a la capçalera del Riquerna, sota el pic de Neriolo (2 857 m alt.), comunicada pel coll de Neriolo amb els estanys Tort i Gento, i pel coll de Morrano amb la vall de Boí.
Hi ha els estanys de Reguera, Salat, de Morera, de Grenui aprofitats per a la producció d’electricitat i Tapat
coma de Claror
Coma
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu, dins el terme d’Andorra la Vella.
És dominada pel pic de Claror 2 602 m alt i pel de Monturull 2 761 m, el qual, pel coll de Claror , enllaça amb el pic de Perafita 2 756 m Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror , al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser Baixa Cerdanya
coma d’Auran
Coma
Coma de la capçalera del riu de Burts, dins el terme de Viella (Vall d’Aran), limitada al N pel pic de coma d’Auran
(2 427 m) i a l’E pel tuc de Samónt, separat de l’anterior pel coll de Mont.
coma de Llengonella
Coma
Vall de la parròquia d’Ordino (Andorra), estesa des del vessant meridional del pic de Cataperdís, el port de Llengonella
i el port d’Arinsal fins a Llorts, a la ribera d’Ordino.
Centren la coma els estanys de Llengonella, l’emissari dels quals és la riera de Llengonella
coma Llémpia
Coma
Vall de la parròquia de la Maçana (Andorra), a la capçalera de la vall d’Arinsal, des del port de coma Llémpia
(obert entre l’alt de la Capa i el pic Negre) fins al riu d’Arinsal, aigua amunt d’aquest poble.
coma de Fontblanca
Coma
Coma de la vall d’Ordino (Andorra), a la capçalera del Rialb o riu de Fontblanca
, que forma al Serrat, juntament amb el riu de Tristaina, la ribera d’Ordino.