Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
circ d’Envalira
Coma
Gran coma d’origen glacial dels Pirineus andorrans que constitueix una de les capçaleres de la Valira d’Orient.
Forma, amb el de Pessons, un circ compost, migpartit per un llindar lateral Conté un sol estany, i resta clos a llevant i xaloc pel port d'Envalira, els pics Blanc i Negre d’Envalira 2 816 m alt i el bony d’Envalira 2 645 m, i al nord pels relleus al peu dels quals hi ha el refugi d’Envalira Només a ponent resta badat cap al grau Roig, planell de 2 100-2 200 m alt, solcat per la Valira, procedent del circ de Pessons A causa de la seva altitud 2 200-2 400 m, roman despoblat Repartit entre la parròquia d’Encamp i el terreny de Concòrdia, conté bones pastures i és accessible des…
coma d’Ensagens
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), afluent, per l’esquerra de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre ( estanys d’Ensagens
, a 2 476 m) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2 865 m), el pic d’Ensagens
(2 824 m) i l’alt de Griu.
El riu d’Ensagens , després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera
els Engorgs
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya, dins la zona axial pirinenca, capçalera de la vall Tova, al terme de Meranges.
La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953
coma dels Cortals
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que davalla de l’alt del Griu (2 850 m), de la cresta de Pessons (pics d’Ensagents i de Covil) i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.
El coll dels Cortals 2 441 m alt o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals , que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagents i dels Agols És un centre de pasturatges important a 1 850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels cortals d’Encamp , prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagents, s’alça 1 804 m alt l’antiga església preromànica de Sant Jaume dels Cortals Una carretera de muntanya l’uneix a Encamp
Cogomella
Coma
Coma de la vall Fosca (Pallars Jussà), a la capçalera del Riquerna, sota el pic de Neriolo (2 857 m alt.), comunicada pel coll de Neriolo amb els estanys Tort i Gento, i pel coll de Morrano amb la vall de Boí.
Hi ha els estanys de Reguera, Salat, de Morera, de Grenui aprofitats per a la producció d’electricitat i Tapat
coma de Claror
Coma
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu, dins el terme d’Andorra la Vella.
És dominada pel pic de Claror 2 602 m alt i pel de Monturull 2 761 m, el qual, pel coll de Claror , enllaça amb el pic de Perafita 2 756 m Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror , al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser Baixa Cerdanya