Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
coma de Rat
Coma
Coma de la parròquia d’Ordino (Andorra), que forma part de la capçalera de la riera de Tristaina, que davalla del pic de Cataverdís (2 812 m alt) del port de Rat
(2 542 m), comunicació amb el país occità de Coserans, i del pic de Cabairú (2735 m).
S'uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina
coma d’Ensagens
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), afluent, per l’esquerra de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre ( estanys d’Ensagens
, a 2 476 m) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2 865 m), el pic d’Ensagens
(2 824 m) i l’alt de Griu.
El riu d’Ensagens , després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera
el Pessó
Coma
Coma de la vall de Boí, al municipi de Barruera (Alta Ribagorça), que aflueix per la dreta a la riera de Sant Martí.
És limitada per la línia de crestes que uneix el tuc des Carants , el pic Roi , Gran Pic del Pessó al límit amb la vall Fosca i el pic petit del Pessó i és centrada pels estanys del Pessó
coma de Tristaina
Vista parcial del circ lacustre dels estanys de Tristaina amb l'estany del Mig a primer terme (Andorra)
© Fototeca.cat
Coma
Vall de capçalera de la ribera d’Ordino, dins la parròquia d’Ordino (Andorra), formada al vessant meridional del pic de Tristaina
(2 879 m alt), a la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa Andorra d’Occitània.
La coma és centrada pels estanys de Tristaina , l’emissari dels quals, el riu de Tristaina , s’uneix al Serrat amb el Rialb per formar la ribera d’Ordino poc més avall dels estanys, al pla de Rat, rep, per la dreta, el barranc de Rat
vall de Sorteny
Coma
Coma d’Andorra, a la parròquia d’Ordino, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d’Ordino.
Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix pic del Salt, 2 767 m alt pic de la Serrera, 2 914 m i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó És drenada pel riu de Sorteny que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l' estanyó de Sorteny
coma dels Cortals
Coma
Vall de la parròquia d’Encamp (Andorra), a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que davalla de l’alt del Griu (2 850 m), de la cresta de Pessons (pics d’Ensagents i de Covil) i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.
El coll dels Cortals 2 441 m alt o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals , que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagents i dels Agols És un centre de pasturatges important a 1 850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels cortals d’Encamp , prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagents, s’alça 1 804 m alt l’antiga església preromànica de Sant Jaume dels Cortals Una carretera de muntanya l’uneix a…
Ribús
Coma
Coma d’Andorra, dins el terme d’Encamp, al vessant meridional de la cresta que uneix els pics de Pessons i Montmalús, en la qual s’obre la portella de Ribús
.
Centra la zona l' estany de Ribús , l’emissari del qual penetra ben aviat en territori de la Baixa Cerdanya terme de Lles i aflueix, per l’esquerra, a la vall Civera, afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa
coma de Varilles
Coma
Coma de la capçalera de la ribera d’Ordino (Andorra), drenada pel riu de Varilles
, que davalla del port de Rialb i s’uneix al seu col·lector, el riu de Tristaina, a la borda del Castellar.
La portella de Varilles comunica aquesta coma amb la de Rialb
coma de Vallcivera
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya (Lles), al límit amb Andorra (Encamp), afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa, que davalla del port de Vallcivera (2 517 m alt., al camí de Puigcerdà a Andorra per la vall Tova) i s’uneix al seu col·lector sota el bony d’Engaït, després de rebre, per l’esquerra, el riu de Montmalús.
A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès al Mapa…