Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Martí d’Envalls
Capella
Capella romànica del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), situada al peu de Carlit, a la confluència del riu d’Angostrina amb el torrent dels Estanyets.
riera dels Pujols
Riera
Curs d’aigua del Conflent, afluent, per la dreta de la riera de Cabrils, que drena el municipi d’Aiguatèbia i Talau.
Santa Engràcia
Capella
Capella del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir).
És situada al N del poble de Montalbà de l’Església, en un coster, dominant el vessant de l’esquerra de les gorges de Montdony Es troba sota un turó 887 m alt coronat per la bateria de Santa Engràcia
Santa Caterina de Biarra
Capella
Antiga capella del municipi de Portvendres (Rosselló), que havia existit al vessant del turó que forma el cap de Biarra.
Sant Amanç
Capella
Capella del municipi de Montoriol (Rosselló), al límit amb els de Calmella i Queixàs, a la dreta de la Canta-rana, que en aquest sector de capçalera rep el nom de riera de Sant Amanç o d’Oms
.
riera de la Craberissa
Riera
Afluent, per l’esquerra, de la Tet, que neix sota el coll de Sant Joan, a la serra que separa les valls de la Tet (Rosselló) i de l’Aglí (Fenolleda), dins el municipi de Trevillac.
Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu collector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibilla
els Córrecs
La Mare de Déu dels Córrecs , a Perpinyà
© Fototeca.cat
Capella
Capella de la Mare de Déu dels Córrecs
annexa a la catedral de Perpinyà Sant Joan el Vell
).
Corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar al s XII, hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat
riera de Bordigó
Riera
Curs d’aigua de la Salanca, paral·lel, pel S, i molt pròxim, a l’Aglí; neix a l’W de Torrelles de la Salanca (Rosselló), on és anomenada riera de Torrelles, i desemboca a la mar dins el mateix terme, a través de l’albufera o estany de Bordigó
.
riera de Sant Andreu
Riera
Riera que neix entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec.
riera de Callau
Riera
Afluent de la Tet, per l’esquerra.
Es forma a Conat per la unió de les rieres de Noedes i d’Orbanyà, i desguassa prop de Prada Conflent