Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
riera d’Ardenya
Riera
Riera que neix al vessant meridional del roc de Frausa, al terme de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), prop del límit amb el Vallespir.
Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa
riera d’Àlguema

La riera d’Alguema al seu pas per Creixell (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Riera
Afluent, per la dreta, del riu Manol (Alt Empordà).
Neix prop de Sant Martí Sesserres, dins el terme municipal de Cabanelles i, després de passar per Lledó, Creixell, Vilamorell i Santa Llogaia d’Àlguema, desguassa a Manol, poc abans del Pont del Príncep, a 3 km de Figueres Entre Cabanelles i Creixell, passa a molt poca distància del Fluvià
l’Om
Canònica
Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l’Om) del municipi de Masarac (Alt Empordà), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble.
El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac
riera de Vilargilar
Riera
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent per la dreta del riu Manol; neix dins el terme de Cabanelles, als vessants meridionals de la roca de la Penya, i aflueix al seu col·lector dins el de Lledó d’Empordà, al sector sud-oriental.