Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
riera de Callau
Riera
Afluent de la Tet, per l’esquerra.
Es forma a Conat per la unió de les rieres de Noedes i d’Orbanyà, i desguassa prop de Prada Conflent
riera de Bordigó
Riera
Curs d’aigua de la Salanca, paral·lel, pel S, i molt pròxim, a l’Aglí; neix a l’W de Torrelles de la Salanca (Rosselló), on és anomenada riera de Torrelles, i desemboca a la mar dins el mateix terme, a través de l’albufera o estany de Bordigó
.
riera d’Argentona
Riera
Curs d’aigua temporal, al Maresme.
Es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès serres del Far i del Corredor la part més alta és anomenada riera de Dosrius La riera d’Argentona és establerta en una falla que talla l’alineació muntanyenca en sentit perpendicular la seva capçalera constitueix un residu d’una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l’erosió regressiva dels corrents d’aigua costaners Després de passar prop d’Argentona, desemboca a la Mediterrània entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar
riera de la Craberissa
Riera
Afluent, per l’esquerra, de la Tet, que neix sota el coll de Sant Joan, a la serra que separa les valls de la Tet (Rosselló) i de l’Aglí (Fenolleda), dins el municipi de Trevillac.
Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu collector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibilla
riera de Vallalta

Vista de la riera de Vallalta al seu pas per Sant Iscle de Vallalta
© Alberto González Rovira
Riera
Curs fluvial de la comarca del Maresme.
Neix al terme veí d’Arenys de Munt i al poble de Sant Iscle rep la riera de Cortada, que davalla de la carena de la serra de Montnegre travessa el terme de ponent a llevant, continua pel de Sant Cebrià de Vallalta i desemboca a la mar, ja dins el terme de Sant Pol Al seu pas per Sant Cebrià, i fins a la seva desembocadura, rep el nom de riera de Sant Pol