Resultats de la cerca
Es mostren 606 resultats
riera de Llémena

La riera de Llémena després del pas del temporal Glòria (23 de gener de 2020)
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Riera
Afluent esquerre del Ter que rega el SE de la Garrotxa i l’W del Gironès.
El formen els barrancs de Matabous i la Fosca, al municipi de Sant Aniol de Finestres, que neixen al peu dels volcans de Santa Pau, prop del coll de Fontpobra, entre les petites serres de les Medes i Pelada SW, que separen la vall de Llémena de la d’Hostoles, i el robust horst de les serres de Finestres i Rocacorba, que la separa de les conques del Terri i la riera d’Adri Des de Sant Aniol a Sant Esteve de Llémena i fins passat Sant Martí de Llémena ja al Gironès la carretera de Girona en segueix la riba dreta, amb la qual emmarca un sector de conreus de secà Entre Llorà i Ginestar de Llémena…
riera de Lavernó
Riera
Afluent per la dreta de l’Anoia (entre Espiells i la Torre-ramona), format per la unió de diverses rieres (de Sant Sebastià dels Gorgs, que davalla del massís de Garraf, i de Can Cartró, que davalla de la serra de Font-rubí, entre altres), al terme de Subirats (Alt Penedès).
riera de Lluçanès

La riera de Lluçanès amb les ribes poblades de pollancres
© Fototeca.cat
Riera
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa.
Neix als relleus de Comià, a 1045 m alt, a ponent d’Alpens Lluçanès Té uns 20 km de curs travessa el Lluçanès de N a S, i desemboca, per la dreta, al seu collector prop d’Olost En la seva part superior travessa terrenys pinyolencs, plegats per accidents de direcció E-W, i es desenvolupa després per la plana lluçanesa, argilenca i gresosa, que ha fixat un poblament agrícola És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant
riera de Llitrà
Riera
Afluent per l’esquerra del riu de Foix que neix a les serres de Font-rubí i l’Avellà i desemboca al seu col·lector als Monjos (Alt Penedès).
rambla Castellarda
Riera
Curs d’aigua del Camp de Túria, de règim torrencial, que neix als Serrans (Andilla), sota Las Peñas de Dios (1 162 m alt.).
Les rambles de capçalera drenen el terme d’Higueruelas i s’ajunten al Villar on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d’Artaix desguassa al Túria dins el terme de Benaguasil
riera de Carnalets
Riera
Curs d’aigua del Ripollès que neix a la serra de Matamala i aflueix per l’esquerra a la riera de les Llosses.
riera de Matamors
Riera
Afluent del Terri per l’esquerra.
Neix al Pujarnol 432 m, dins el terme de Porqueres Gironès, drena el terme de Camós i desemboca davant Borgonyà Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany
riera de Marfà

Aspecte de la riera de Marfà
© C.I.C - Moià
Riera
Curs d’aigua del Moianès, afluent de capçalera de la riera de Calders, que neix dins el terme de Collsuspina.
En el seu curs alt rep els noms de riera de Santa Coloma i de Fontscalents en travessar el terme de Castellterçol, rep el torrent Mal per l’esquerra, i, després de drenar l’antic terme de Marfà, s’uneix amb la riera de Sant Joan a Monistrol de Calders
riera de Malrubí
Riera
Afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra; neix dins el terme de Moià (Moianès), prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d’Oló i de Moià i, després de passar per Artés (Bages), aflueix al seu col·lector.
riera Major
Riera
Afluent del Ter per la dreta.
Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d’Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau La seva conca 133 km 2 és damunt materials paleozoics quarsites, llicorelles i granit peneplanitzats, que disseca profundament, en una vall molt encaixada El cabal és d’1,75 m 3 /s de mitjana, o sia, 13 l/s km 2 Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost El règim és essencialment pluvial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina