Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
palau de Pedralbes
El palau de Pedralbes
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Finca situada al barri de Pedralbes, a Barcelona.
Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer , que passà a dir-se torre Güell El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi , encarregà a Antoni Gaudí i Cornet la construcció de la reixa i la porteria Jacint Verdaguer i Santaló li donà el nom de Satalia Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de Paula Nebot i Torrens i Eusebi Bona i Puig 1920-25, esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d’Arts…
Palau de la Música Catalana
Sala de concerts del Palau de la Música Catalana
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici destinat a auditori construït entre el 1905 i el 1908, a Barcelona, al barri de Sant Pere, obra de Lluís Domènech i Montaner.
Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz , actuacions de cantants i grups de música popular,…
La Cercadilla
Arquitectura civil
Palau romà de la ciutat de Còrdova.
Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic
Yesa
Arquitectura civil
Embassament
Pantà al curs mitjà del riu Aragó, al límit amb Navarra, al peu de la serra de Leyre.
Té una capacitat de 470 milions de m 3
Belesar
Arquitectura civil
Embassament
Pantà de Galícia, a la província de Lugo, construït al curs mitjà del riu Miño.
Té una capacitat de 655 hm 3 i és utilitzat per al regatge 1 828 ha i per a alimentar una hidrocentral La seva potència és de 225 037 kW
Bárcena
Arquitectura civil
Embassament
Pantà de la província de Lleó, a la comarca d’El Bierzo, format per embassament de les aigües del riu Sil al terme municipal de Ponferrada, amb una capacitat de 341 hm3.
Hi ha una central elèctrica de l’ Empresa Nacional de Electricidad 92808 MWh
Barasona
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït sobre l’Éssera, prop de la seva confluència amb el Cinca, dins l’actual terme de Graus (a la província d’Osca).
Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa
pantà d’Alarcón
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït el 1955 al curs alt del riu Xúquer, al municipi d’Alarcón (Conca), per tal de regular els regadius valencians (40 000 ha) i la producció d’energia (281 860 kW).
Té una capacitat de 1 112 milions de m 3
Generalife
Vista del pati de la Sèquia, al Generalife
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Palau d’estiu dels reis nassarites situat al Cerro del Sol, davant l’Alhambra, a Granada, construït a la fi del s XIII i al començament del XIV.
Posteriorment —s XVI— hi foren afegits edificis que destruïren la unitat del conjunt El centre és el pati de la Séquia, travessat per un canal amb brolladors al costat Els edificis conserven decoracions de guixeries
Gabriel y Galán
Arquitectura civil
Embassament
Pantà del riu Alagón, situat al N de la província de Càceres, Extremadura.
Construït el 1960, té una capacitat de 198 hm 3 És aprofitat per al regatge d’unes 25 000 ha i per a la producció d’energia elèctrica