Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
edifici GESA
Arquitectura civil
Antiga seu de la companyia elèctrica Gesa a Palma (Mallorca).
Construït l’any 1967 i dissenyat per l’arquitecte mallorquí Josep Ferragut i Pou, l’edifici marca la façana marítima de Palma És considerat un exemple paradigmàtic i únic de la revolució moderna en l’arquitectura a les Illes Balears i els experts hi veuen influències de l’arquitectura que proliferà en aquella mateixa època a Nova York i Xicago i, fins i tot, de l’estil del reconegut Mies van der Rohe És Bé d’Interès Cultural des del 2007, en una decisió polèmica perquè afectava el projecte municipal per refer la façana marítima de la ciutat Finalment, el 2012 una sentència…
Palau de la Música Catalana
Sala de concerts del Palau de la Música Catalana
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici destinat a auditori construït entre el 1905 i el 1908, a Barcelona, al barri de Sant Pere, obra de Lluís Domènech i Montaner.
Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz , actuacions de cantants i grups de música popular,…
Llotja de Lleida
Arquitectura civil
Edifici d’us públic polivalent de la ciutat de Lleida, situat a l’àrea de l’antic Mercat Central de Fruites del barri de Pardinyes, a la riba del Segre.
El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és situat al…
Casa de la Ciutat de Barcelona

Façana vuitcentista de la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus
romà.
El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu…
el Castell dels Tres Dragons
Arquitectura civil
Nom amb què és conegut l’edifici del restaurant (1887-88) de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, al parc de la Ciutadella, obra de Lluís Domènech i Montaner.
El nom prové d’una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica A l’interior bona part de l’estructura metàllica és vista És una obra primerenca de l’arquitectura modernista internacional i, després de l’Exposició, ha tingut diverses finalitats taller de realitzacions d’arts aplicades —portat pel mateix Domènech i per Antoni M Gallissà—, seu del Museu d’Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu de Zoologia
Palau de les Arts

Palau de les Arts i l’Hemisfèric, en primer terme, dins la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Edifici singular que pertany al conjunt de la Ciutat de les Arts i les Ciències, dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava i inaugurat el 2003.
Amb una superfície de més de 40000 metres quadrats, l’edifici disposa de quatre espais escènics la Sala Principal, amb una capacitat per a 1700 espectadors l’Auditori, per a 1500, i l’Aula Magistral, per a concerts de cambra i sala d’exposicions i el teatre Martín i Soler, per a 400 cadascun La gerència de la infraestructura, la més gran d’Espanya dedicada a les arts escèniques, és a mans d’Helga Schmidt, vinculada anteriorment a l’Orquestra Simfònica de Londres i assessora musical del Covent Garden Lorin Maazel s’ocupà de la direcció musical en una primera etapa fins el 2009,…
torre Glòries
Arquitectura civil
Torre de Barcelona construïda pel grup Agbar.
Fins el 2017 rebé el nom de Torre Agbar És situada a la plaça de les Glòries, en la confluència de l’avinguda Diagonal, la Gran Via i la Meridiana Fou projectada i realitzada des del 2001 fins al setembre del 2005, en què fou inaugurada per l’arquitecte francès Jean Nouvel i l’estudi barceloní b720 Fa 140 metres d’alçària i les seves 31 plantes són espais completament diàfans És construïda amb formigó, acer i vidre, i té un total de 4500 finestres Es projectà seguint criteris de funcionalitat, disseny i sostenibilitat És respectuosa amb el medi ambient perquè preveu de reduir el consum…
Les Arenes de Barcelona

Panoràmica des de la terrassa de Les Arenes de Barcelona, amb l’ascensor exterior del centre lúdic
© C.I.C - Moià
Arquitectura civil
Centre d’oci, lúdic i comercial de Barcelona.
És construït a l’antiga plaça de toros del mateix nom, edificada entre el 1892 i el 1899 a la plaça d’Espanya amb l’objectiu de respondre a la creixent afecció a aquest espectacle, que havia deixat petita la plaça de la Barceloneta El projecte anà a càrrec de l’arquitecte August Font i Carreras , el qual dissenyà un edifici d’estil neomudèjar, inaugurat l’any 1900 i on se celebraren corrides fins a l’any 1977 Posteriorment, la propietat i l’estatut legal de l’edifici es mantingueren durant anys en una situació confusa L’any 2003 s’inicià la construcció d’un gran…
Fontana d’Or
Arquitectura civil
Palau gòtic de la ciutat de Girona (Gironès).
Coneguda des del s XVIII amb el nom de la Fontana d’Or, es desconeix quina funció tenia en època romànica, quan es va construir Es va ampliar en època gòtica, durant els s XIV i XV, però sembla que va patir un incendi que en va provocar la posterior reconstrucció Des del 1973, després d’una llarga restauració, es convertí en un important centre cultural, i actualment és la seu de CaixaForum Girona L’aspecte d’aquest edifici, construït entre mitgeres i amb façana a dos carrers, és gòtic, tot i que va reaprofitar elements de construcció anteriors Les dues façanes tenen una composició semblant,…
Banys de Girona
Arquitectura civil
Banys públics d'època romànica de Girona (Gironès), declarats bé cultural d’interès nacional.
L’edifici És una construcció d’època romànica edificada sobre les restes d’uns banys anteriors seguint el model de les termes romanes heretat pels banys musulmans Construït entre mitgeres i de planta rectangular, un dels seus costats llargs dona al carrer i l’altre a un pati o jardí Externament, només veiem un mur cec, i tan sols destaca la llanterna de la piscina central i la porta d’accés Internament, passada la porta i un vestíbul, hi ha una dependència que, segons Puig i Cadafalch, era un dipòsit de llenya, i després, passada la porta de ferradura, al costat de la qual hi ha uns nínxols…
