Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Martí de Riudeperes
Antic poble
Antic poble del municipi deCalldetenes (Osona), que fins el 1965 donà el nom al municipi.
És esmentat ja el 946 L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià des del 1050 L’edifici actual s XI fou ampliat amb un pòrtic s XII, amb capelles laterals 1573 i modificat i abarrocat al s XVIII Era una de les Quadres Unides d’Osona, amb 16 focs l’any 1370, 17 el 1430 i 630 h el 1830 La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta
raval de Santa Eugènia
Raval
Raval de Santa Eugènia de Berga (Osona), prop de l’església, que pertany al terme municipal de Taradell.
Comprèn quatre carrers de la població i moltes cases al seu voltant s’ha desenvolupat molt modernament
la Ricardera
Raval
Raval de Folgueroles (Osona) situat un quilòmetre al NW del poble.
Es formà a partir del s XVIII en uns solars venuts pels barons de la masia de la Ricardera El 1860 tenia ja un nucli de 58 famílies
l’Alou
Raval
Raval del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), l’únic nucli de població agrupada del terme.
És situat sota mateix del santuari dels Munts, a certa distància i a la dreta del torrent de l’Alou , que condueix la seva aigua cap a la riera Gavarresa
el Carrer de Sant Isidre
Raval
Raval del poble de Vinyoles d’Orís, al N del municipi de les Masies de Voltregà, Osona.
l’Esquerda
Raval
Raval del municipi de les Masies de Roda, Osona, de població disseminada.
la Serreta
Raval
Raval del municipi de Seva (Osona), a l’W del poble, prop de la carretera a l’estació de Balenyà.
Es formà a la fi del s XVIII
el Serrat de Calldetenes
Raval
Raval situat al S del poble de Calldetenes, que pertany en part al municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).
Es formà a partir del començament del s XIX
Vilamirosa

Façana principal de Sant Julià de Vilamirosa
© David Montón
Antic poble
Antic poble del municipi de Manlleu (Osona), situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.
Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana 1561 i que deixà d’existir el 1868 El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa a principis del segle XIX amb el municipi de les Masies de Manlleu, fusionat el 1844 amb el de la vila, causa per la qual restà unit a Manlleu Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, que perdé el culte el 1936 Als anys 90 del segle XX…