Resultats de la cerca
Es mostren 2401 resultats
devoratge
Indústria tèxtil
Mètode d’estampació de teixits compostos que permet obtenir un disseny en relleu o amb transparències per mitjà de l’aplicació d’una pasta química que, quan s’escalfa, destrueix determinades fibres del teixit.
Torogó
Vista del poble de Torogó
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret (974m alt) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la vall del barranc de Torogó (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, aigua amunt d’Orrit), entre Espluga de Serra i la Torre de Tamúrcia.
La seva església era un antic priorat de Torogó
Teuladella
Llogaret
Llogaret del municipi de València, que forma, juntament amb Mauella, un enclavament entre Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.
L’església el Roser depèn de la parròquia d’Albalat dels Sorells
Terrassola
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Lladurs (Solsonès), a l’W del terme, a l’esquerra de la ribera Salada, centrat en el castell de Terrassola i l’església parroquial de Sant Pau, esmentada ja el 839; en depèn el santuari de Massarrúbies.
Tanger
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alacant (Alacantí), al NE del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).
Suró
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), al SW del terme, al cim de la serra de Suró (827 m), que separa les conques del Cercavins i del riu Corb.
Suïls
Llogaret
Llogaret del municipi de les Paüls (Ribagorça), a l’esquerra de l’Isàvena.
les Sorts
Llogaret
Llogaret del municipi de Fígols d’Organyà (Alt Urgell), a 1 020 m d’altitud al S d’Alinyà, a l’esquerra del riu de Perles, vora el camí cap a Cambrils i Sant Llorenç de Morunys,.
Sornàs
Llogaret
Llogaret de la parròquia d’Ordino (Andorra), a l’esquerra de la ribera d’Ordino, aigua amunt del poble.
Sorió
Llogaret
Llogaret del municipi de Xàtiva (Costera), al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu Cànyoles.
La seva església la Mare de Déu de la Llet depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva Fou agregat a Xàtiva el 1845