Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Cofita
Llogaret
Llogaret del municipi de Fonts, a l’esquerra del Cinca, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Arasanz
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi de Mediano, dins de l’actual terme de la Fova de Terrantona (Osca).
Situat a l’esquerra del Cinca, pertangué fins al s XVI al bisbat de Lleida
Fontova
Aspecte del castell de Fontova
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus ja abans del 1970 (anteriorment, de la Pobla de Fontova), al nord-est d’aquesta vila, entorn de l’església parroquial de Santa Cecília i de l’antic castell de Fontova.
Centenera
Llogaret
Llogaret de l’antic municipi de la Pobla de Fontova, actualment dins el municipi de Graus, a la zona aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
les Cases de Posada
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), en una plana a l’esquerra del Cardener, aigua avall de l’estret de Vall-llonga, al peu de la serra de Busa.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
la Pobla de Mont
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus a l’antic comtat de Ribagorça, a Aragó.
Situat a l’esquerra de l’Isàvena, vora el límit amb el poble català de Llaguarres Pertany a la diòcesi de Lleida
la Selva
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), de poblament disseminat, en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l’antiga església parroquial (Sant Climent), esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona.
Domina, per ponent, la vall d’Ora
Terrassola
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Lladurs (Solsonès), a l’W del terme, a l’esquerra de la ribera Salada, centrat en el castell de Terrassola i l’església parroquial de Sant Pau, esmentada ja el 839; en depèn el santuari de Massarrúbies.
Vall-llonga
Llogaret
Llogaret del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de la Llitera.
Pertangué a la comanda hospitalera de Calavera
Vallcarca
Llogaret
Llogaret del municipi de Binacet, a la zona actualment aragonesa de la Llitera, a l’W de Binèfar.