Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
el Puig de la Garriga
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga, unit al s XIX a Vallgornera.
el Puig Barutell
Llogaret
Llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), al N del poble de Vilanova de la Muga, prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
Rep també el nom del Puig
la Garriga
Llogaret
Llogaret del municipi de Peralada (Alt Empordà), al N del poble de Vilanova de la Muga.
Cinc Claus
Torre de defensa de Cinc Claus
Fotero (CC BY-SA 2.0)
Madres
Llogaret
Llogaret del municipi de Llançà (Alt Empordà) de masos dispersos, pràcticament deshabitat.
Baussitges
Llogaret
Antic llogaret (300 m alt.) del municipi d’Espolla (Alt Empordà), a la capçalera de la Rigarda, prop de la serra de l’Albera.
Al s XIX formava un municipi independent L’església parroquial de Sant Martí, actualment arruïnada, fou consagrada l’any 946, i era possessió del monestir de Sant Quirc de Colera
Sant Quirc de Colera
Llogaret
Llogaret del municipi de Rabós (Alt Empordà), situat uns 3 km al S de l’antic monestir de Colera, centrat per l’església de Sant Quirc.
Fou possessió del monestir El 1987 foren declarades com a reserva natural parcial 680 noves hectàrees al voltant del llogaret, dins el municipi de Rabós, per a ampliar la zona de protecció de les poblacions de tortuga mediterrània Aquest espai de protecció especial resta integrat dins les terres del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
Carbonils
Llogaret
Llogaret del municipi d’Albanyà, Alt Empordà.
L’església de Sant Feliu, romànica, parroquial fins al s XIV, fou sufragània de la dels Horts
Baseia
Mas, amb restes d’una torre medieval, a Baseia
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Siurana (Alt Empordà), a l’est del poble, vora el rec Madral.
Sant Guilhem del Desert
Llogaret
Llogaret del Llenguadoc, prop d’Aniana, situat a l’entorn de l’antic monestir benedictí de Gel·lona, fundat el 804 per sant Guillem d'Aquitània.
Conserva l’església romànica Al monestir pertangué, des del segle IX, l’anomenat Sacramentari de Gellona escrit entre el 772 i el 795