Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Sant Andreu de Calbinyà
Llogaret
Antic llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), al sector S del terme, al camí de Calbinyà a Llirt, vora el barranc de Sant Pere.
Forn
Llogaret
Llogaret del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), al vessant de la vall de la Vansa, al N del terme.
Hi ha l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fígols
Castellnovet
Llogaret
Llogaret del municipi de Montferrer i Castellbò(Alt Urgell), a l’antic terme de Castellbò, dins l’antiga parròquia de Vilamitjana.
Nyus
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), vora el riu de Castellàs.
Depèn de la parròquia de Castellàs Formava part de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares
Llobera
Llogaret
Llogaret del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat al NE del poble d’Alinyà, a 1 000 m d’altitud, a l’esquerra del riu de Perles, al camí de Gordiet, que porta a l’Alzina i a la vall de la Vansa.
les Sorts
Llogaret
Llogaret del municipi de Fígols d’Organyà (Alt Urgell), a 1 020 m d’altitud al S d’Alinyà, a l’esquerra del riu de Perles, vora el camí cap a Cambrils i Sant Llorenç de Morunys,.
Saranyana
Vista de l’església de Sant Miquel de Saranyana
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Bassella (Alt Urgell), al nord del terme, al vessant oriental de la serra d’Oliana.
El 1025 fou donat al monestir de Tresponts
Barguja
Llogaret
Llogaret del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), a 1360 m d’altitud, a la dreta del riu de Barguja
(afluent del Segre per l’esquerra).
la Bastida
Llogaret
Llogaret del terme municipal de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 1 km de Tost, al nord, al municipi del qual pertangué fins el 1968.
la Farga de Moles
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra.
A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe Rodolf d’Urgell…