Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
les Pereres
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble de Queixans.
L’església parroquial Sant Esteve és romànica
Collfred
Llogaret
Llogaret del municipi de Vidrà (Osona), als rasos de Collfred (vessant meridional de la serra de Santa Magdalena de Cambrils), dins la conca del Fluvià (capçalera del Gurn).
L’antiga parròquia Sant Antoni, arruïnada, consagrada el 1100, fou sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, independent durant els segles XV i XVI i agregada després a la parròquia de Santa Maria de Ridaura
el Boquers
Llogaret
Llogaret (740 m) del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent És dedicada a sant Jaume abans, a sant Cugat La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu
Soriguerola
Detall d’una taula pintada amb una escena del judici final procedent de l’església de Sant Miquel de Soriguerola (s XIII)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), al NW del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre.
En depenia el mas de Soriguera A l’antiga església parroquial Sant Miquel, dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència francogòtica fi del s XIII, Museu d’Art de Catalunya que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques hom ha anomenat el seu autor Mestre de Soriguerola , i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses Ripollès i d’altres llocs del Ripollès
Tartera
Llogaret
Llogaret del municipi de Das (Baixa Cerdanya), a l’W del poble, vora el límit amb el terme d’Urús, al centre del pla de Tartera, on hi ha diversos xalets d’estiueig.
L’antiga església parroquial Sant Julià, romànica, depèn de la de Das esmentada ja el 839, és un interessant edifici romànic del s XI
Saga
Llogaret
Llogaret (1 117 m alt.) del municipi de Ger (Baixa Cerdanya), al NE del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats.
Pertangué a la família Saga fins al s XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s XVIII L’antiga església parroquial Santa Eugènia és romànica, amb un interessant portal esculpit
Girul
Llogaret
Llogaret del municipi de Meranges (Baixa Cerdanya), a la capçalera de la vall Tova.
L’església és esmentada el 839 Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbò Ramon de Castellbò concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses
Rigolisa
Llogaret
Llogaret del municipi de Puigcerdà, Baixa Cerdanya.
La seva població és formada per alguns ravals el més important dels quals és el que hi ha a l’altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana i per cases disperses L’església parroquial Sant Jaume ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació El lloc és esmentat ja al segle X
Ventajola
Llogaret
Llogaret (1 125 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), a la dreta del riu d’Aravó, al s. de la vila.
L’església parroquial Sant Tomàs és romànica s XI-XII El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075
Beders
Llogaret
Llogaret del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a 1 085 m d’altitud, a l’extrem oriental de la Batllia.
La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l’antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839