Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Sant Miquel
Llogaret
Llogaret (160 h agl [1970]) del municipi de Bellver de Cinca (al sector de la Llitera actualment aragonès), a l’E del terme, vora el límit amb el de Vilanova d’Alpicat (Segrià).
Saga
Llogaret
Llogaret (1 117 m alt.) del municipi de Ger (Baixa Cerdanya), al NE del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats.
Pertangué a la família Saga fins al s XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s XVIII L’antiga església parroquial Santa Eugènia és romànica, amb un interessant portal esculpit
les Pereres
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble de Queixans.
L’església parroquial Sant Esteve és romànica
Puicremat
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, aturonat a la dreta de l’Éssera, al nord de la vila.
Santa Llúcia
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Santa Creu
Llogaret
Llogaret situat prop del cim d’un turó que domina, pel N, la vall de l’Isàvena, dins el municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Salinas de Sin
Llogaret
Llogaret del municipi de Tella, a Sobrarb, Aragó, a la confluència del Cinca i el Cinqueta.
Cofita
Llogaret
Llogaret del municipi de Fonts, a l’esquerra del Cinca, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Ardòvol
Llogaret
Llogaret del municipi de Prullans (Baixa Cerdanya), situat enmig de terres regades, a 1.340 m d’altitud als darrers contraforts de la serra de l’Esquella.
Les cases es troben agrupades al voltant de l’església de Sant Climent consagrada l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1630 m d’altitud Ardòvol és esmentat ja el 839
Arasanz
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi de Mediano, dins de l’actual terme de la Fova de Terrantona (Osca).
Situat a l’esquerra del Cinca, pertangué fins al s XVI al bisbat de Lleida