Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Sant Iscle de les Feixes
L’església de Sant Iscle de les Feixes, restaurada entre el 1995 i el 1999 per l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.
L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona
Santa Maria de Toudell
Llogaret
Llogaret i antiga parròquia del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental), al límit amb el terme de Terrassa, a 300 m alt., a l’esquerra del torrent de Gaià.
L’església parroquial, romànica, vora la masia de can Tries, té un notable campanar
Saga
Llogaret
Llogaret (1 117 m alt.) del municipi de Ger (Baixa Cerdanya), al NE del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats.
Pertangué a la família Saga fins al s XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al s XVIII L’antiga església parroquial Santa Eugènia és romànica, amb un interessant portal esculpit
les Pereres
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), a l’esquerra del Segre, aigua amunt del poble de Queixans.
L’església parroquial Sant Esteve és romànica
Rigolisa
Llogaret
Llogaret del municipi de Puigcerdà, Baixa Cerdanya.
La seva població és formada per alguns ravals el més important dels quals és el que hi ha a l’altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana i per cases disperses L’església parroquial Sant Jaume ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació El lloc és esmentat ja al s X
Ardòvol
Llogaret
Llogaret del municipi de Prullans (Baixa Cerdanya), situat enmig de terres regades, a 1.340 m d’altitud als darrers contraforts de la serra de l’Esquella.
Les cases es troben agrupades al voltant de l’església de Sant Climent consagrada l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1630 m d’altitud Ardòvol és esmentat ja el 839
Girul
Llogaret
Llogaret del municipi de Meranges (Baixa Cerdanya), a la capçalera de la vall Tova.
L’església és esmentada el 839 Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbò Ramon de Castellbò concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses
Olià
Olià
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret de poblament disseminat del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SW de la vila, a 1 050 m alt. al peu del serrat de Nas.
La seva església depèn de la parròquia de Santa Eugènia
Soriguerola
Detall d’una taula pintada amb una escena del judici final procedent de l’església de Sant Miquel de Soriguerola (s XIII)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), al NW del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre.
En depenia el mas de Soriguera A l’antiga església parroquial Sant Miquel, dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència francogòtica fi del s XIII, Museu d’Art de Catalunya que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques hom ha anomenat el seu autor Mestre de Soriguerola , i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses Ripollès i d’altres llocs del Ripollès
Ventajola
Llogaret
Llogaret (1 125 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), a la dreta del riu d’Aravó, al s. de la vila.
L’església parroquial Sant Tomàs és romànica s XI-XII El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075