Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Algars
Castell d’Algars Arc ogival i carreus rectangulars ben escairats
© Fototeca.cat
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Batea (Terra Alta), a la dreta del riu d’Algars (el qual n’ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella.
Damunt mateix del riu es troba l’església de Sant Joan A l’edat mitjana era un castell Tenia terme propi fins el 1841, que fou agregat a Batea
Beders
Llogaret
Llogaret del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a 1 085 m d’altitud, a l’extrem oriental de la Batllia.
La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l’antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839 Cal destacar també la casa forta de la Torre de Cadell
Olià
Olià
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret de poblament disseminat del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SW de la vila, a 1 050 m alt. al peu del serrat de Nas.
La seva església depèn de la parròquia de Santa Eugènia
Tartera
Llogaret
Llogaret del municipi de Das (Baixa Cerdanya), a l’W del poble, vora el límit amb el terme d’Urús, al centre del pla de Tartera, on hi ha diversos xalets d’estiueig.
L’antiga església parroquial Sant Julià, romànica, depèn de la de Das esmentada ja el 839, és un interessant edifici romànic del segle XI
Saga
Llogaret
Llogaret (1 117 m alt.) del municipi de Ger (Baixa Cerdanya), al NE del poble, al peu de la Solana central, sobre la terrassa fluvial superior, entre camps regats.
Pertangué a la família Saga fins al segle XIV, que passà al monestir del Canigó, que posseí el lloc fins al segle XVIII L’antiga església parroquial Santa Eugènia és romànica, amb un interessant portal esculpit Situada sobre un turonet entre el caminal i un camp de Cal Morull, hi havia l’antiga capella de Sant Joan de Saga, també coneguda com Sant Joan Rodó, que era fou destruïda pels francesos el 1793
el Vilar de Lles
Llogaret
Llogaret del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la vall de la Llosa, vora el riu, dins l’antic terme de Viliella.
Hi ha una capella dedicada a sant Marc
Girul
Llogaret
La parròquia de Geruli és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat el 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X L’església de Sant Mamet de Girul és esmentada el 839 Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbò Ramon de Castellbò concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses
Ardòvol
Llogaret
Llogaret del municipi de Prullans (Baixa Cerdanya), situat enmig de terres regades, a 1.340 m d’altitud als darrers contraforts de la serra de l’Esquella.
Ardòvol és esmentat ja el 839 Les cases es troben agrupades al voltant de l’església de Sant Climent consagrada l’any 891 pel bisbe d’Urgell Ingobert Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1630 m d’altitud, i la de Sant Quintí , amb l’església romànica homònima
Soriguerola
Detall d’una taula pintada amb una escena del judici final procedent de l’església de Sant Miquel de Soriguerola (segle XIII)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), al NW del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre.
En depenia el mas de Soriguera A l’antiga església parroquial Sant Miquel, dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència francogòtica fi del segle XIII, Museu d’Art de Catalunya que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques hom ha anomenat el seu autor Mestre de Soriguerola , i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses Ripollès i d’altres llocs del Ripollès
Ventajola
Llogaret
Llogaret (1.125 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), a la dreta del riu d’Aravó, al s. de la vila.
El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075 L’església parroquial, dedicada a Sant Tomàs, és romànica segles XI-XII