Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sant Just
Llogaret
Llogaret del municipi de Camarasa (Noguera), fins el 1970 del de Fontllonga, dependent de la parròquia de la Régola, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a la vall d’Àger.
Sant Cristòfol de la Donzell
Sant Jaume de Sant Cristòfol (abans Sant Cristòfol de Salinoves) Vista exterior de les ruïnes d’aquesta església, molt cobertes per la vegetació
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al NW del terme, als contraforts de la serra de Comiols, a l’indret d’un antic monestir ( Sant Cristòfol de Salinoves
) i castell ( Salinoves
).
Pedrís
Llogaret
Llogaret disseminat del municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), a l’W del poble.
El 1194 l’antiga església parroquial SantPere fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que el posseïren fins el 1831 L’església era regida per un prior i després esdevingué santuari
la Garrofera
Llogaret
Antic lloc que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura (Camp de Morvedre) el 1845.
Gratallops
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oliola (Noguera), al peu de la serra de la Força.
Pertanyia a l’antic terme de Ponts
Colldorenga
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Vilanova de Meià (Noguera), vora el coll d’Orenga, al vessant septentrional de la serra de Sant Mamet.
Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic castell d’Orenga Al segle XIX formà municipi amb Santa Maria de Meià
el Gos
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oliola (Noguera), a l’antic terme forà de Ponts.
Renant
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oliola (Noguera), al S del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d’Ossó de Sió, Urgell.
La seva església Sant Antoni fou agregada a la parròquia de Cabanabona
Claret
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oliola (Noguera), aturonat (533 m alt.) a la partió d’aigües entre el Llobregós i el Sió.
Agulló
Llogaret
Llogaret del municipi d’Àger (Noguera), al mig de la vall d’Àger, prop de la partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
La seva població, tot i que és menys de la meitat de la del 1900, supera la que havia tingut fins al començament del s XIX de 2 a 5 focs Des del 1267 fou una possessió del monestir d’Àger