Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
el Poblenou del Pi
Llogaret
Llogaret del municipi de València, al N de la ciutat, vora la carretera de Montcada, prop de Borbotó.
Palau de Rialb
Llogaret
Llogaret de poblament disseminat del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), vora el límit amb el d’Artesa de Segre, a la vall de la riera de Torreblanca.
Macarella
Llogaret
Llogaret i antiga alqueria del municipi de València, dins l’enclavat de les Cases de Bàrcena, poble amb el qual forma un sol nucli.
Teuladella
Llogaret
Llogaret del municipi de València, que forma, juntament amb Mauella, un enclavament entre Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.
L’església el Roser depèn de la parròquia d’Albalat dels Sorells
la Vedrenya
Llogaret
Llogaret i antiga parròquia del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anyà, situat al SW de Montmagastre, a la parròquia del qual fou agregada.
L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de la Vedrenya
Vall-llebrerola
Llogaret
Llogaret del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, situat a l’esquerra de la riera de Seguers o de Vall-llebrera, aigua amunt de Vall-llebrera, de la parròquia de la qual depèn.
Vistabella
Llogaret
Llogaret del municipi de València, que forma part de l’antic terme del Rafalell i Vistabella, enclavat entre els de Massalfassar i Massamagrell.
Camporrells
Llogaret
Llogaret del municipi d’Albesa (Noguera), situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de la vila.
Agulló
Llogaret
Llogaret del municipi d’Àger (Noguera), al mig de la vall d’Àger, prop de la partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
La seva població, tot i que és menys de la meitat de la del 1900, supera la que havia tingut fins al començament del s XIX de 2 a 5 focs Des del 1267 fou una possessió del monestir d’Àger
Bellfort
Vista parcial de l’església de Sant Semi a Bellfort (Noguera)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), a la capçalera del barranc de Torreblanca, afluent del Segre per la dreta.
Al s XIX formava un municipi, situat entre els de la Baronia de Rialb i de la Baronia de Montmagastre, però dependent del partit judicial de Tremp fins al primer terç d’aquell segle havia format part de la comanda hospitalera de Susterris L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica