Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
El Romeral
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Montanejos (Alt Millars), dins l’antic terme de Campos d’Arenós.
És situat a l’esquerra del Millars
Collfred
Llogaret
Llogaret del municipi de Vidrà (Osona), als rasos de Collfred (vessant meridional de la serra de Santa Magdalena de Cambrils), dins la conca del Fluvià (capçalera del Gurn).
L’antiga parròquia Sant Antoni, arruïnada, consagrada el 1100, fou sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, independent durant els segles XV i XVI i agregada després a la parròquia de Santa Maria de Ridaura
el Boquers
Llogaret
Llogaret (740 m) del municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent És dedicada a sant Jaume abans, a sant Cugat La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu
La Artejuela
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aranyuel (Alt Millars), a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat en una zona muntanyosa, uns 4 km a l’esquerra del Millars, a l’extrem septentrional del terme municipal, prop del límit amb els de Cortes d’Arenós, Campos d’Arenós i Sucaina
l’Alqueria Baixa
Llogaret
Llogaret del municipi de Montanejos (Alt Millars), a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap de municipi La seva església de Santa Maria és annexa de la parròquia de Montanejos
el Raval de Taradell
Llogaret
Llogaret del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona) en bona part al terme de Taradell.
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam de Capite…