Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
el Puig
Llogaret
Llogaret del municipi de Gelida (Alt Penedès), a la dreta de l’Anoia, aigua amunt del poble.
el Coll de la Barraca
Llogaret
Llogaret del municipi de Font-rubí (Alt Penedès), a 710 m alt., damunt la serra de Font-rubí, al límit amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Torrelles de Foix (Alt Penedès).
Algars

Castell d’Algars Arc ogival i carreus rectangulars ben escairats
© Fototeca.cat
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Batea (Terra Alta), a la dreta del riu d’Algars (el qual n’ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella.
Damunt mateix del riu es troba l’església de Sant Joan A l’edat mitjana era un castell Tenia terme propi fins el 1841, que fou agregat a Batea
el Pago

Nucli del Portatge o el Pago (Subirats, Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Subirats (Alt Penedès), a l’E de Sant Pau d’Ordal, a la carretera de Barcelona a València pel coll d’Ordal.
Can Nadal de la Bogadella
Llogaret
Llogaret del municipi de Terrassola i Lavit (Alt Penedès) situat al S del cap municipal i a llevant de Sant Martí Sadevesa.
Viladellops
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), al SE del terme.
La seva església depèn de la parròquia de Sant Miquel d’Erdol
Ferran
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), de cases escampades, dins la parròquia de Sant Pere Molanta, vora la carretera de Barcelona a València (N-340).
El 1275 és esmentada la torre de Ferran o de Ventallols , o la Torrota i la seva capella
Espitlles
Llogaret
Llogaret del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), situat a poca distància del santuari de Penafel, a l’esquerra del riu de Foix.
El 974 consta com a possessió de Sant Pere de Rodes, dins el terme del castell d’Olèrdola Fins a mitjan s XIX es conservà una casa fortificada coneguda com a castell d’Espitlles
Agulladolç
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi de Mediona (Alt Penedès), situat al vessant oriental dels turons de Sant Pere Sacarrera, entre l’Anoia i la riera de Mediona.
A mitjan s XIX formava part del municipi de Sant Quintí de Mediona, tot i que la seva capella de Santa Margarida depenia de la parròquia de Santa Maria de Mediona