Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Sant Miquel
Llogaret
Llogaret (160 h agl [1970]) del municipi de Bellver de Cinca (al sector de la Llitera actualment aragonès), a l’E del terme, vora el límit amb el de Vilanova d’Alpicat (Segrià).
els Perduts
Llogaret
Antic llogaret del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), al SW del poble de Sant Pol de la Bisbal, a la vora de la riera de Vilar.
Puig-redon
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà de Riubregós (Segarra).
L’antiga església parroquial Sant Joan depenia de la de Fontanet
Puigmoltó
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf), a la dreta de la riera de Ribes.
Puicremat
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, aturonat a la dreta de l’Éssera, al nord de la vila.
Santa Llúcia
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Santa Fe de Montfred
Interior de la capella de Santa Fe de Montfred, al municipi de Talavera (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe
(834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe , del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al s XI pertangué als Cervelló i al s XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma
Santa Creu
Llogaret
Llogaret situat prop del cim d’un turó que domina, pel N, la vall de l’Isàvena, dins el municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Salinas de Sin
Llogaret
Llogaret del municipi de Tella, a Sobrarb, Aragó, a la confluència del Cinca i el Cinqueta.
Queràs
Llogaret
Llogaret del municipi de Cervera (Segarra), al N del terme,dins l’antic terme de la Prenyanosa.
Al s XIX formà un municipi amb Tudela