Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sant Miquel
Llogaret
Llogaret (160 h agl [1970]) del municipi de Bellver de Cinca (al sector de la Llitera actualment aragonès), a l’E del terme, vora el límit amb el de Vilanova d’Alpicat (Segrià).
Santa Llúcia
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Santa Creu
Llogaret
Llogaret situat prop del cim d’un turó que domina, pel N, la vall de l’Isàvena, dins el municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Salinas de Sin
Llogaret
Llogaret del municipi de Tella, a Sobrarb, Aragó, a la confluència del Cinca i el Cinqueta.
Puicremat
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, aturonat a la dreta de l’Éssera, al nord de la vila.
la Pobla de Mont
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus a l’antic comtat de Ribagorça, a Aragó.
Situat a l’esquerra de l’Isàvena, vora el límit amb el poble català de Llaguarres Pertany a la diòcesi de Lleida
el Pla de la Font
La caseria del Pla de la Font
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Gimenells i el Pla de la Font, Segrià. Fou creat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización a la zona de regadiu del canal d’Aragó i Catalunya.
Montagut
Montagut
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (169 m alt.) del municipi d’Alcarràs (Segrià), situat al N del poble, prop de la séquia de Pinyana.
Despoblat al segle XVII, fou repoblat al segle XIX amb l’establiment dels regadius del canal d’Aragó i Catalunya
Vensilló
Llogaret
Llogaret del municipi dels Alamús (Segrià), que forma un enclavament (7,78 km2) entre els de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa (Garrigues).
Fou donat a poblar pels templers en 1161-62 El terme és regat pel canal d’Urgell
Vallmanya
El canal de Vallmanya, braçal del d’Aragó i Catalunya, dins el terme d’Alcarràs, a l’extrem de ponent del Pla de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Alcarràs (Segrià), a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar.
Es tracta d’una extensa propietat inicialment 3500 ha regada pel canal d’Aragó i Catalunya canal de Vallmanya , amb desguassos vers el Cinca Presideix el nucli l’antiga casa senyorial edifici del s XVII, recentment restaurat a poca distància hi ha la casa dels caçadors En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques Al s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la família de…