Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
les Sitges
Vista del llogaret de les Sitges
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrefeta (Segarra), dins l’antic terme de Florejacs, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.
Formava part del comtat d’Urgell
la Sisquella
Aspecte de l'església de la Sisquella
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a l’W del terme, dins l’antic terme de Sant Pere dels Arquells.
La seva església de la Mare de Déu de les Neus o de la Salut depèn de la parròquia de Sant Pere dels Arquells
Sesga
Llogaret
Llogaret (1 156 m alt.) del municipi d’Ademús (Racó), al SE de la vila, al vessant septentrional de la serra d’El Magallón.
Suró
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), al SW del terme, al cim de la serra de Suró (827 m), que separa les conques del Cercavins i del riu Corb.
Tudela
Llogaret
Llogaret del municipi de Cervera (Segarra), dins l’antic terme de la Prenyanosa, vora el límit amb el de Torrefeta i Florejacs.
És centrat en l’església romànica de Sant Miquel de Tudela 540 m alt El lloc és esmentat ja el 1099 Al s XIX formà ajuntament juntament amb Queràs
El Val de la Sabina
Llogaret
Llogaret del municipi d’Ademús (Racó), a l’E de la vila, a la dreta de la rambla d’El Val, afluent, per la dreta, del Túria.
Sant Serni
Vista de Sant Serni (Torà)
© Isidre Blanc
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà (Segarra), a l’NE del poble, a l’esquerra de la riera de Llanera.
Vora l’església de Sant Serni, que és sufragània de la parròquia de Claret de Figuerola, hi ha la masia de can Mas, antiga casa del comú del municipi de Llanera La festa major de Sant Serni se celebra el segon diumenge de setembre
l’Aguda de Torà
Castell i santuari de l’Aguda, a Torà
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà de Riubregós (Segarra), al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.
Al voltant del castell enrunat i de l’església de Santa Maria romànica es formà el nucli del poble L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèlliques