Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
la Garrofera
Llogaret
Antic lloc que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura (Camp de Morvedre) el 1845.
la Granadella
Llogaret
Llogaret del municipi de Xàbia (Marina Alta), situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l’illa del Descobridor.
Ha esdevingut un important centre turístic
Montnegre
Llogaret
Llogaret del municipi de Quart (Gironès).
De poblament disseminat, pertany a la parròquia de Sant Mateu de Montnegre És situat a l’extrem oriental del terme, al vessant meridional de la serra de Montnegre , —contrafort 450 m alt septentrional de les Gavarres— al SE de Girona Limitat per les valls de l’Onyar, el Rissec i el Daró, afronta amb els municipis de Madremanya Gironès i de Sant Sadurní de l’Heura Baix Empordà
Martís
Central elèctrica de Martís vora el Fluvià, a Esponellà (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Esponellà (Gironès), al SW del poble.
Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320 Al NE de Martís, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís , amb una capacitat de 68 hm 3
la Xara
Llogaret
Llogaret (26 m alt.) del municipi de Dénia (Marina Alta), al SW de la ciutat, vora la carretera de Dénia a Pedreguer.
La seva església és dedicada a sant Mateu
Favara de Pego
Llogaret
Llogaret del municipi de Pego (Marina Alta).
Lloc de moriscs de la fillola d’Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego que comprenia els llocs de l’Atzúvia dels Castellons, l’Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l’Atzúvia dels Roques El 1602 tenia 15 focs de moriscs despoblat amb motiu de l’expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611
Balada
Llogaret
Llogaret del delta de l’Ebre, de formació moderna, a la vora dreta del riu.
És dividit administrativament entre els termes municipals d’Amposta Montsià i Sant Jaume d’Enveja Montsià
Beniaia
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vall d’Alcalà (Marina Alta), al vessant septentrional de la serra de Capaimona, a la capçalera del barranc de l’Encantada.
El 1535 es feu independent de la parròquia de Gallinera Lloc de moriscs, era habitat per vuit famílies el 1563