Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Riurau
Sector de Riurau
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), al NE del poble.
el Pujol
Llogaret
Llogaret del municipi de Benimuslem (Ribera Alta) prop del límit amb el d’Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les séquies de Mulata i del Poble.
Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, repoblat el 1611 Esdevingué aviat parròquia Sant Josep, separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara
Aurós
Llogaret
Antic llogaret de la vall d’Àneu, al municipi de la Guingueta d’Àneu(Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Unarre situat a l’esquerra del riu d’Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs.
Tot i que només constava d’una sola casa al s XIX, encara tenia jurisdicció pròpia l’església de SantPere és annexa a la parròquia d’Unarre Sobre un turó proper hi ha l’ermita de Sant Joan d’Aurós
Alendo
Llogaret
Llogaret del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), situat a 1 305 m alt., en un tossal, entre els barrancs de Farrera i de Mallolís.
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, annexa a la de Farrera, és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
Castellnou de Peramea
Llogaret
Llogaret del municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a l’antic terme de Baén.
Cassovall
Llogaret
Llogaret del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins la parròquia de Montardit.
Montcada
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alzira (Ribera Alta), a la dreta del Xúquer, al límit amb el terme de Polinyà del Xúquer.
el Pla de Corbera
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alzira (Ribera Alta), a uns 2 km a l’E del nucli urbà.
el Tossalnou
Vista del poble de Tossalnou
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), a 1 km del nucli principal.
Fou fundat al segle XVII damunt el despoblat del Tossalet
la Barraca d’Aigües Vives
Safareig de la Barraca d'Aigües Vives
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret de la Ribera Alta, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels termes municipals d’Alzira i de Carcaixent.
La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent