Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Sant Joan d’Arsós
Llogaret
Llogaret del municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), als Aspres, al vessant E del coll de les Arques, a la coma d’Arsós.
És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona
Santa Coloma de Salses
Llogaret
Llogaret del municipi de Salses (Rosselló), a poca distància al S del nucli urbà de la vila.
Santa Coloma de les Illes
Llogaret
Llogaret del municipi de Queixàs (Rosselló), als Aspres, a la vall de la riera de les Illes.
L’antiga església parroquial, situada més amunt del petit nucli de cases, depèn de la parròquia de Queixàs Anomenat Giramonts el 963, prengué el nom de Montoriol de les Illes o d’Amunt , i també el de Santa Coloma de Montoriol de les Illes
Sàlit
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent per l’esquerra del riu d’Aravó.
la Romana de Dalt
Llogaret
Llogaret del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), situat al S del terme, al N del poble de la Romana de Tarafa (o la Romana de Baix).
el Puig de Vallcebollera
Llogaret
Llogaret del municipi d’Osseja (Alta Cerdanya), situat a 1 493 m alt, a l’esquerra de la Llavanera, entre Vallsabollera i la masia de Mascarell.
La seva església conserva un retaule gòtic, del s XV, atribuït a Peitaví
Poublanc
Llogaret
Llogaret del municipi de Montfort (Vinalopó Mitjà), al N del terme.
És l’únic nucli de poblament de llengua catalana de la comarca
Polig
Llogaret
Llogaret del municipi de Cameles (Rosselló), al N del cap del municipi, a l’extrem NE dels Aspres.
els Plans
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), a les Garrotxes de Conflent, esmentat ja l’any 870 com a pertanyent al monestir de Sant Andreu d’Eixalada.
la Pava
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera
.
L’església és dedicada a sant Alexandre hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Oltrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir