Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Santa Maria de Toudell
Llogaret
Llogaret i antiga parròquia del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental), al límit amb el terme de Terrassa, a 300 m alt., a l’esquerra del torrent de Gaià.
L’església parroquial, romànica, vora la masia de can Tries, té un notable campanar
el Saler
Llogaret
Llogaret del municipi de València (Horta), prop de la costa, al S del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Pasqual), davant l’extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l'Albufera
.
Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’W en terres d’arròs Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa Pertany a l’antic terme de Russafa
el Poblenou del Pi
Llogaret
Llogaret del municipi de València, al N de la ciutat, vora la carretera de Montcada, prop de Borbotó.
Macarella
Llogaret
Llogaret i antiga alqueria del municipi de València, dins l’enclavat de les Cases de Bàrcena, poble amb el qual forma un sol nucli.
Teuladella
Llogaret
Llogaret del municipi de València, que forma, juntament amb Mauella, un enclavament entre Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.
L’església el Roser depèn de la parròquia d’Albalat dels Sorells
Vistabella
Llogaret
Llogaret del municipi de València, que forma part de l’antic terme del Rafalell i Vistabella, enclavat entre els de Massalfassar i Massamagrell.
Sant Iscle de les Feixes
L’església de Sant Iscle de les Feixes, restaurada entre el 1995 i el 1999 per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.
L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona