Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Santa Maria de Toudell
Llogaret
Llogaret i antiga parròquia del municipi de Viladecavalls (Vallès Occidental), al límit amb el terme de Terrassa, a 300 m alt., a l’esquerra del torrent de Gaià.
L’església parroquial, romànica, vora la masia de can Tries, té un notable campanar
Queràs
Llogaret
Llogaret del municipi de Cervera (Segarra), al N del terme,dins l’antic terme de la Prenyanosa.
Al s XIX formà un municipi amb Tudela
Tudela
Llogaret
Llogaret del municipi de Cervera (Segarra), dins l’antic terme de la Prenyanosa, vora el límit amb el de Torrefeta i Florejacs.
És centrat en l’església romànica de Sant Miquel de Tudela 540 m alt El lloc és esmentat ja el 1099 Al s XIX formà ajuntament juntament amb Queràs
Puig-redon
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà (Solsonès).
L’antiga església parroquial Sant Joan depenia de la de Fontanet
Sant Iscle de les Feixes

L’església de Sant Iscle de les Feixes, restaurada entre el 1995 i el 1999 per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.
L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona
les Sitges

Vista del llogaret de les Sitges
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrefeta (Segarra), dins l’antic terme de Florejacs, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.
Formava part del comtat d’Urgell
l’Aguda de Torà

Castell i santuari de l’Aguda, a Torà
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà (Solsonés), al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l’Aguda.
Al voltant del castell enrunat i de l’església de Santa Maria romànica es formà el nucli del poble L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèlliques
Sant Serni

Vista de Sant Serni (Torà)
© Isidre Blanc
Llogaret
Llogaret del municipi de Torà (Solsonès), a l’NE del poble, a l’esquerra de la riera de Llanera.
Vora l’església de Sant Serni, que és sufragània de la parròquia de Claret de Figuerola, hi ha la masia de can Mas, antiga casa del comú del municipi de Llanera La festa major de Sant Serni se celebra el segon diumenge de setembre
Santa Fe de Montfred

Interior de la capella de Santa Fe de Montfred, al municipi de Talavera (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma
Amorós
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra) situat a l’altiplà que separa les conques del Sió i de l’Anoia.