Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Teuladella
Llogaret
Llogaret del municipi de València, que forma, juntament amb Mauella, un enclavament entre Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.
L’església el Roser depèn de la parròquia d’Albalat dels Sorells
Sornàs
Llogaret
Llogaret de la parròquia d’Ordino (Andorra), a l’esquerra de la ribera d’Ordino, aigua amunt del poble.
el Saler
Llogaret
Llogaret del municipi de València (Horta), prop de la costa, al S del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Pasqual), davant l’extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l'Albufera.
Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’W en terres d’arròs Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa Pertany a l’antic terme de Russafa
el Pui
Llogaret
Llogaret de la parròquia de la Maçana (Andorra), a l’esquerra de la riera d’Erts.
Pradarrodó
Llogaret
Antic llogaret i església dedicada a Sant Pere de la parròquia de Canillo (Andorra), prop de Soldeu, a la dreta de la confluència de la vall d’Incles amb la Valira. L'església, construïda el segle XVI, porta el nom de Sant Pere del Tarter.
el Poblenou del Pi
Llogaret
Llogaret del municipi de València, al N de la ciutat, vora la carretera de Montcada, prop de Borbotó.
Vistabella
Llogaret
Llogaret del municipi de València, que forma part de l’antic terme del Rafalell i Vistabella, enclavat entre els de Massalfassar i Massamagrell.
Vila
Llogaret
Llogaret (1.328 m alt) de la parròquia d’Encamp (Andorra), situat en un coster, al vessant oriental del pic de Padern, a ponent del poble.
És format per unes poques cases al voltant de l’església de Santa Maria, de la qual procedeix un altar romànic de fusta pintada, actualment al Museu d’Art de Catalunya, datat vers el 1200
Bixessarri
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a 1180 m d’altitud, damunt un dipòsit glaciofluvial, al marge esquerre del riu d’Aós (o riu de Bixessarri
).
És esmentat ja el 1176